Coratge i consens
L’informe Infojobs-Esade 2016 confirma que a Espanya es crea ocupació. L’any 2008, el portal va registrar 2,1 milions d’ofertes d’ocupació amb una mitjana de 28 candidats per oferta. El 2012, les ofertes van baixar a 890.000 i el nombre de candidats per lloc de treball va pujar a 74. El 2016, l’oferta s’acosta a la del 2008 i la competència per lloc de treball ha baixat a 56, una excel·lent notícia. I és que el 2014 s’inicia un creixement de l’ocupació que ens acosta als nivells del 2008.
¿Ens n’hem de congratular? Per descomptat. Però, donat l’entorn macroeconòmic favorable (el nivell micro és una altra cosa) convé reflexionar sobre com hem arribat fins aquí. El creixement es recolza en tres pilars: turisme (75,3 milions de turistes el 2016), exportacions, amb un increment de l’1,9% i consum intern (per creixement de l’ocupació). Però el creixement del turisme i de les exportacions es basa, en bona part, en la deflació salarial. ¿És el model que volem?
Fixar com a objectiu d’èxit, com fa el Govern, que l’any 2020 arribem a les xifres del 2008, és donar per bones taxes de desocupació de l’11% i de població activa del 59% (la mitjana europea és del 67,1%); és donar per bo el creixement per inèrcia (en bona part del 2016 vam tenir govern en funcions) que té límits molt clars; no es pot augmentar la xifra de turistes ad infinitum.
¿Com es pot canviar aquesta inèrcia? No hi ha receptes. En realitat, no sabem per què certes economies generen ocupació i altres no. Però hi ha coses que sí que podem fer com a «condició necessària». La més important: ser conscients de l’obsolescència creixent de les receptes que funcionaven en l’«economia vella», i acceptar que hi ha una economia «nova» (etèria, deslocalitzada, basada en el saber) que emergeix, suplanta o s’incrusta en la vella acceptant que entendre les seves regles de funcionament suposa un canvi de paradigma que encara no tenim clar.
També hem d’accelerar certs canvis estructurals. Repensar a fons el modus operandi de les polítiques actives en seria un. O flexibilitzar la formació, encara molt rígida, apostant per la formació professional adaptada progressivament a la nova economia. Simplificar els processos de creació d’empreses i, per descomptat, repensar la llei de reforma laboral fonamentalment en les facilitats per a la desvinculació d’empreses obsoletes, o recobrant el protagonisme dels convenis de sector com a reguladors de la política salarial.
Notícies relacionades
I per descomptat, garantint que la inversió pública respongui a criteris d’eficàcia i eficiència i no de pràctiques corruptes. Són accions que sabem que s’han de fer. ¿Per què no es fan? Perquè molta gent i institucions viuen del sistema actual. Canviar-ho exigeix coratge i consens polític, cosa difícil en les nostres actuals circumstàncies.
