El fiscal perd el seu paradís

Si vostè o jo tenim problemes amb la justícia, el més normal és que ens busquem el millor advocat que puguem pagar. El PP, per contra, prefereix buscar-se el millor fiscal que pugui nomenar. Amb desenes de casos de corrupció darrere seu, els populars no es podien permetre que el nou fiscal en cap Anticorrupció fos tan fidel a les seves obligacions com el jubilat Antonio Salinas, responsable de la majoria dels sumaris que els assetgen. Necessitaven, en suma, un 'fiscal de confiança'.  

Fins fa unes setmanes, el més inquietant era l'interès que va posar el Govern per col·locar en el càrrec Manuel Moix, ja que va arribar a l'extrem de rellevar la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, perquè es negava a nomenar-lo. El que és verdaderament escandalós és el que després vam saber gràcies a les escoltes de l'operació Lezo: que entre els patrocinadors del nou cap Anticorrupció figuraven, precisament, els (presumptes) corruptes del PP. Era un dels seus; ara sabem per què.

Digui el que digui la llei, és altament revelador de la categoria moral del personatge el fet que jutgés compatible la seva condició de fiscal ras amb la tinença d'una societat 'offshore' a Panamà, compartint testaferros amb el més granat de la picaresca nacional. I que després ocultés aquesta dada al fiscal de l'Estat, José Manuel Maza, designat justament per situar-lo al capdavant d'Anticorrupció. I que, al destapar-se la notícia, es declarés legitimat per perseguir els que, la majoria de les vegades, oculten en paradisos fiscals el fruit del seu lladronici. 

¿LA REDEMPCIÓ?

Notícies relacionades

Moix dimiteix com a cap de la Fiscalia Anticorrupció i Maza ho accepta

Reaccions a la dimissió de Manuel Moix arran de l'escàndol de la seva societat panamenya

A diferència del que va fer en el cas anàleg de José Manuel Soria, aquesta vegada el Govern de Mariano Rajoy ni tan sols s'ha esforçat a defensar el seu patrocinat. Simplement l'ha deixat caure, i s'ha desentès fins i tot de la seva elecció. Canvi d'estratègia atribuïble a la guerra que va provocar a la fiscalia la irrupció de Moix, aparentment decidit a domesticar la institució i convertir-la en un paradís per a certs corruptes.

Ara l'Executiu, a través del fiscal general, té l'oportunitat de redimir-se, elegint un cap Anticorrupció que faci honor al càrrec. ¿Ho farà?