T'admiro, María Ángeles

La María Ángeles és una heroïna. És la baula més feble i adolorida, que ha aconseguit tombar el gegant administratiu i legalista, sovint impersonal i inhumà que s’anomena Seguretat Social. De segura i de social, ben poc. Fa dos anys que la María Ángeles lluita contra el dolor insuportable d’haver perdut el seu home en la catàstrofe aèria de Germanwings. Ha demanat una excedència a la feina per cuidar la seva filla de deu anys, que va quedar òrfena de pare de cop, quan el pilot Andreas Lubitz va estavellar l’avió on viatjaven 150 persones als Alps francesos. 

    

Ella i el seu home eren parella de fet; la nena és de tots dos, pagaven la hipoteca del pis, la llum, l’aigua i el gas a mitges, però no es van inscriure enlloc com a parella de fet. No els calia. El Dret Civil Català, al cap de dos anys de convivència, reconeixia els drets socials i civils de les parelles de fet. Fins que un dia del 2014, el Tribunal Constitucional va canviar la norma per allò que els agrada tant, que és «unificar» la legislació a tot l’estat. Calia estar inscrit en un Registre oficial o haver anat al notari dos anys abans de la defunció per tenir dret a cobrar unes pensions de viudetat, més que minses. A Catalunya, el Registre es va obrir ara fa dos mesos, el 3 d’abril d’aquest any. Era un impossible haver-hi anat en vida del seu home, no existia.

La sentència no crea jurisprudència, perquè no ha ­arribat al Suprem, però és clar que representa un precedent molt important. Faria bé la Seguretat Social de no recórrer-la. Potser llavors ens podríem creure que alguna vegada algú de l’aparell administratiu de l’estat és persona i entén que tracta amb persones. Cal sensibilitat i humanitat per oferir un bon servei. De tot plegat, en diem Estat del benestar, ¿oi?

Notícies relacionades

Cinc famílies demanden Lufthansa com a "responsable" de les morts de Germanwings

Twitter era una cerveseria de Múnic

    

Maria Ángeles, de cor et dic que t’admiro, perquè fas que en les hores més tristes que la vida ens pugui portar, et tinguem present i no ens arronsem davant el poder petri i fred que ens para trampes. Tenim raó i el podem guanyar.