Al contraatac
Fiscals examinats
Les mesures de transparència en l'elecció del fiscal general hi són. Només fa falta que es compleixin
jgblanco38694989 madrid 01 06 2017 rueda de prensa del fiscal general del est170601114316 /
Durant més de vuit hores va haver d’estar assegut en aquella cadira. En aquell primer dia va haver de respondre a cada una de les preguntes que li feien els membres del Senat. És tot un exercici democràtic de primer nivell observar com Jeff Sessions, el fiscal general dels Estats Units, va haver de defensar-se de tota mena de coses malgrat que ja havia sigut proposat per Donald Trump. És habitual als Estats Units que un càrrec com el seu sigui sotmès a un enorme escrutini. Sessions va haver de sentir com el senador demòcrata Patrick Leahy li preguntava si «considera una agressió sexual agafar una dona pels seus genitals sense el seu consentiment». El senador recollia la frase de Trump que tot el planeta va poder sentir en la campanya electoral on feia gala del seu tracte lamentable envers les dones. Un altre delegat demòcrata, Sheldon Whitehouse, li va preguntar si considerava un acte de tortura a un pres simular un ofegament. Trump havia dit en un míting a Ohio que li agradava aquest terrible mètode, que no li semblava gaire dur. El senador volia saber si compartia la tesi del seu mentor.
El 1986, Sessions va ser rebutjat com a candidat a jutge federal per la seva suposada proximitat al grup racista Ku Klux Klan. Aquest tema també va sortir a col·lació en la sessió en què se l’examinava. Tota mena de preguntes per veure si el fiscal està a l’altura. Després de sentir les seves respostes es produeix una votació. El Senat ha de decidir si és apte. El nomenament de Sessions va tirar endavant amb 52 vots a favor i 47 en contra. (Dos candidats d’Obama es van retirar abans de la votació per diversos escàndols). A més a més, l’FBI treballa a fons abans de la designació per comprovar que els candidats no han comès cap mena de delicte o tenen assumptes tèrbols.
Uns tràmits habituals als Estats Units i que allà fan pràcticament impossible les coses que estem veient aquests dies a Espanya. Per començar, la llei de Transparència al nostre país inclou entre els organismes que han de complir-la la Fiscalia General de l’Estat. No obstant, està en el penúltim lloc de l’últim rànquing que avalua el seu funcionament. Entre altres raons perquè no inclouen els sous a la pàgina web com s’hauria de fer, perquè la part d’agenda està completament buida i perquè no hi ha la declaració de béns i activitats i, per tant, no podem saber si tenen societats en paradisos com Panamà.
Aquesta exigència de transparència és una de les peticions més recurrents de les associacions de fiscals a Espanya. I també partits polítics com Ciutadans proposen que hi hagi una votació al Congrés en què el fiscal general sigui elegit per una majoria reforçada de la Cambra. Les mesures hi són. Veurem si després de tots aquests escàndols es posen en marxa.
