Saber manar o moure's com un elefant

Els governs han de manar i utilitzar les seves prerrogatives. Per a això han sigut elegits i, per exemple, José Luis Rodríguez Zapatero es va equivocar al no utilitzar-les per convèncer de la inevitabilitat de l’austeritat del 2010. El PSOE encara en paga les conseqüències.

  

 Però una cosa és manar i una altra entrar com un elefant en una terrisseria. El ministre Rafael Catalá (amb benedicció superior) va fer fora de la Fiscalia General de l’Estat Consuelo Madrigal perquè no volia enviar un elefant a la Fiscalia Anticorrupció. Va ser rellevada per José Manuel Maza, que hi va col·locar Manuel Moix, l’elefant. Segons 'El Mundo', per «acabar amb el búnquer que els fiscals progressistes hi han muntat».  Ja hem vist el final de la història.

    

El cas de Catalunya té alguna cosa de semblant. El Govern del PP haurà d’afrontar un perillós xoc de trens. No sortirà perdedor perquè en democràcia una part de l’Estat (la Generalitat) no es pot saltar la legalitat. Però el cost per a la convivència interna catalana i per a la relació amb Espanya serà alt.

    

Després del 9-N del 2014, el PP va forçar el llavors fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, a iniciar un procés penal contra Artur Mas. Potser si hagués fet política i hagués instat l’obertura d’una comissió sobre la reforma constitucional al Congrés, les coses no haurien anat tan lluny. El Govern va creure que mostrava autoritat; en realitat va fer d’elefant i va aprofundir la creixent desafecció catalana de la qual ja va avisar José Montilla a Zapatero. Sense que li fes cas.

    

I ara no només és el Govern del PP el que s’està comportant com un elefant. L’independentisme també vol fer d’elefant al plantejar anar a la independència (amb una declaració unilateral i un referèndum unilateral) sense respectar l’Estat de dret, la legalitat catalana, perquè l’Estatut exigeix una majoria de dos terços per a la seva reforma, i pretenent que la llei de desconnexió (expressió asexuada de la declaració d’independència) es pugui votar d’improvís, en un dia i sense que els grups parlamentaris puguin fer la seva tasca. A Madrid ho qualifiquen de cop d’Estat. Seria més just parlar de conat revolucionari perquè –almenys a Espanya– els cops d’Estat es feien amb l’Exèrcit al darrere. I no veig ni  Albert Batlle ni el major Trapote en el paper de Milans del Bosch.

  

 Espero –i crec– que el xoc de trens no serà cruent, però els seus efectes seran devastadors. L’endemà serà gairebé impossible de gestionar. El clima serà encara més tòxic i tots donaran la culpa al contrari.

Notícies relacionades

El Govern expressa el seu suport a Catalá després de la dimissió de Moix

Moix, mitja desena de polèmiques en només 87 dies

Hi ha governs que no saben manar i que –per pecat d’orgull– actuen com elefants. I ja se sap que les seves voluminoses potes acaben matant les bones herbes. Ja estan tan músties que l’independentisme (tutelat des de gener del 2016 per la CUP) sembla decidit a ignorar, abans de conèixer-lo, l’informe que sobre la reforma del reglament del Parlament, que permetria la barbaritat de la independència exprés, demanaran al Consell de Garanties Estatutàries Eva Granados (PSC) i Joan Coscubiela (ecosocialista).