Anàlisi
Quan Europa és pionera en investigació i innovació
El lideratge de la UE en projectes científics de gran calat no és fruit de la casualitat, sinó de la voluntat política d'impulsar el coneixement
Estructura d’una finíssima membrana de grafè. /
ITER, Graphene Flagship, CERN, Trappist-1, Solar Impulse... És possible que, d'entrada, aquestes sigles i noms els diguin poca cosa. Però el cert és que signifiquen molt, moltíssim, per a la recerca i la innovació a nivell mundial. Són sinònim de proeses científiques, de descobriments revolucionaris i d'aventures audaces que estan trencant barreres i fulminant rècords en camps com l'energia, la recerca de materials, la física o l'astronomia. I encara tenen en comú una altra cosa: són projectes i iniciatives amb segell europeu i on la UE hi juga un paper destacat, ja sigui directament o a través d'algun dels seus programes per impulsar la recerca i la innovació.
L'IMANT GEGANT DE LA SPEZIA
Un exemple ben recent és l'imant gegant de 14x9 metres i 300 tones de pes que s'acaba de construir a La Spezia (Itàlia) i que formarà part del projecte ITER. L'ITER -una d'aquestes sigles que comentava a l'inici- és un projecte a escala mundial per desenvolupar un reactor de fusió nuclear que generi energia de la mateixa manera que ho fa el sol i les altres estrelles. Es tracta ni més ni menys que de crear "un Sol a la Terra" capaç de produir una energia segura, neta i inesgotable. L'imant gegant de La Spezia és, per tant, la història d'una fita científica -és l'imant tecnològicament més sofisticat que s'ha construït mai- dins d'un repte encara més important. Es fa difícil imaginar res amb més capacitat d'impacte en el nostre futur i el del planeta que el que significaria l'accés general a una font d'energia absoluta i innòcua. I la UE lidera aquest projecte -on també hi participen els EUA, el Japó, la Xina, l'Índia, Corea i Rússia- finançant prop de la meitat de les despeses i acollint la construcció de la instal·lació experimental a Cadarache, al sud de França. A més, la gestió de la contribució europea a l'ITER es fa des de Barcelona, a través de l'agència Fusion for Energy, que té la seu al Poblenou.
EL GRAFÈ, LA MÉS GRAN INVERSIÓ PÚBLICA
La recerca sobre el grafè és un altre cas de lideratge científic i tecnològic de la Unió Europea. Al grafè se l'anomena el 'material del futur' perquè té unes característiques úniques: és bidimensional (està format per una sola capa d'àtoms de carboni pur), hiperflexible, resistent, lleuger i té una gran conductivitat. Les seves múltiples aplicacions -des de satèl·lits espacials fins a equipament hospitalari, bateries i pantalles de telèfons mòbils, xarxes de comunicació d’alta velocitat, plaques solars o vehicles- poden revolucionar la indústria. La UE s'ha posat al capdavant de la recerca mundial sobre aquest material impulsant la iniciativa Graphene Flagship i destinant-hi 1.000 milions d’euros, la major inversió pública que s'hagi fet mai per a un projecte científic.
La gestió de la contribució europea al projecte ITER es fa a través d'una agència que té la seu al Poblenou
A la frontera entre França i Suïssa hi ha un túnel soterrani en forma d'anella de 27 quilòmetres. És l'accelerador de partícules més gran del món i pertany al CERN (Consell Europeu per la Recerca Nuclear). Aquest organisme internacional és el responsable de descobriments i invencions que han marcat la nostra història recent, com ara la primera pàgina web (creada al CERN pel científic britànic Tim Berners-Lee el 1989) i, més recentment, el descobriment del bosó de Higgs, una partícula subatòmica que els físics consideren essencial per entendre el món. El CERN no té una vinculació directa amb la UE però sí moltes connexions. No només perquè bona part dels països que hi participen són Estats membres de la Unió sinó també perquè molts dels seus projectes es financen gràcies als programes de recerca de la UE i els seus equips científics tenen accés a beques que surten del pressupost europeu, com ara les beques Mare Skłodowska Curie o les del Consell Europeu de Recerca (ERC).
BÈLGICA I ELS EXOPLANETES
El febrer passat la notícia del descobriment d'un sistema solar amb set planetes similars a la Terra va ocupar portades de diaris i va obrir els informatius d'arreu del món. L'anunci el va fer la NASA i es va presentar a la revista Nature. I què hi té a veure Europa? potser s'estan preguntant. Doncs molt, perquè l'autor principal del descobriment és el científic belga Michaël Gillon i el projecte de recerca que ell i el seu equip han desenvolupat des de l'any 2013 per arribar a l'observació d'aquest sistema solar està finançat pel Consell Europeu de Recerca, que funciona amb pressupost de la UE. Després de la troballa, el mateix Gillon afirmava que "sense el finançament de la UE no hauria estat possible arribar a aquest descobriment. El nom del sistema solar i de l'estrella al voltant de la qual orbiten els exoplanetes, Trappist-1, dóna una pista de la connexió europea -belga, en aquest cas-, doncs fa al·lusió a les típiques cerveses belgues produïdes als monestirs trapistes.
La humanitat avança quan és capaç de superar les fronteres, tant les físiques com les del coneixement
És possible que un avió faci la volta al món sense fer servir ni una gota de combustible fòssil? Ho és i ho ha demostrat l'avió Solar Impulse, que el juliol de l'any passat va completar un recorregut aeri de 40.000 quilòmetres sortint des d'Abu Dabi i passant per l'Índia, Myanmar, la Xina, el Japó, els Estats Units i Europa, per tornar a Abu Dabi impulsat únicament amb l'energia del sol. Solar Impulse és el projecte d'un visionari, el suís Bertrand Piccard, que ha comptat amb el suport de la UE gràcies a subvencions de diversos programes de recerca des de l'any 2008. Aquest mes de març el vicepresident per a la Unió Energètica de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, va presentar juntament amb Piccard una aliança per impulsar solucions innovadores a la UE que ajudin a construir un futur més sostenible.
EN PRIMERA LÍNIA DE LA INNOVACIÓ
Quan parlem dels líders mundials en ciència i tecnologia sovint ens venen al cap potències com els Estats Units o el Japó. Ho són, indubtablement, però no podem oblidar la contribució que Europa està fent a la recerca mundial. Estem liderant projectes de gran abast i som a la primera línia de la innovació gràcies a iniciatives com aquestes: pioneres, agosarades, excel·lents. I això no és fruit de la casualitat, sinó de la voluntat política d'impulsar el coneixement i la recerca com un dels pilars del nostre creixement econòmic. És el resultat d'estar convençuts que la humanitat avança quan és capaç de superar les fronteres, tant les físiques com les del coneixement. És això el que ens impulsa cap a un futur més sostenible, on entendrem millor el nostre món i l'univers que ens envolta i on tindrem -potser- mòbils a base de grafè amb prestacions que ara ni podem imaginar. Un futur on -això és segur- seguirem desafiant els nostres límits.
