Xarxes socials i responsabilitat familiar

L’accés dels menors a internet i a les xarxes socials, a través dels dispositius mòbils o de l’ordinador, genera una raonable preocupació entre els pares, conscients dels perills amb els quals es poden trobar i desitjosos d’oferir una protecció que moltes vegades es percep com a impossible. En el costat dels avantatges que ofereix, el món digital resulta també un territori desconegut que genera inquietud. Les famílies tenen coneixement de l’existència de casos de ciberbullying, de l’accés a continguts sexuals, dels anomenats reptes suïcides o autoflagel·lants, de múltiples circumstàncies en les quals el menor –per desig de conèixer, per falta de criteri, per emulació– està exposat a un problema que tant pot afectar el seu desenvolupament psicològic com mantenir-se  com una xacra en la seva reputació futura.

Les preguntes són constants. ¿Quan és adequat que tinguin mòbil? ¿Hem d’intervenir amb mesures de control i repressió? ¿Quines defenses tenim davant una situació crítica? Més enllà de les lògiques accions policials o legals, si són necessàries, el debat es concentra en la mateixa família. Per ajudar i educar en un entorn al qual el menor acabarà accedint i que pot arribar a ser hostil si no hi entra amb les eines adequades. No es tracta de demonitzar la xarxa. La virtualitat, com el món real, té regles que s’han de complir, i els pares han de disposar dels mitjans necessaris per poder prevenir abans que sigui tard.