El mal de Moix ja està fet

L’espiral en què ha entrat el PP és inversemblant. El nyap jurídic no pot empitjorar més i la sagnia pot ser que sigui arterial. Els atemorits vots que va rebre el PP en les dues últimes eleccions van ser fins a cert punt terminals, però en qualsevol cas potencialment volàtils. Tenint en compte la revolta fiscal, la tètrica aparició de Maza i Moix per empantanegar els processos contra el PP pot acabar tenint l’efecte contrari al desitjat. 

El PP juga amb foc i fins i tot l’engominada extrema dreta valenciana està farta de tant robatori i tant butron, mirant amb nous ulls Ciutadans. El votant del PP de Catalunya també ha assistit amb sobresalt a l’intent de crionitzar la investigació del tres per cent. Adeu Moix, però el mal ja aquesta fet.

Per si no n’hi hagués prou, Rajoy declararà 'desplasmat' com a testimoni en el judici per la 'macrotumoració Gürtel'. Pitjor impossible. El PP està en plena zona de descens. Vaja, que el PP podria estar fent un PDECat. Sáenz de Santamaría i Pascal (tan semblants elles) neden contra corrent.

Aquí els 'juntspelsí' viuen amb càndida animositat un daltabaix tan gran, com si una Espanya políticament feble fos menys contumaç. Veurem. El cert és que, malgrat tants pesars, el Govern central veu facilíssim això d’evitar el referèndum sense hematomes i no entén que aquí tot això es visqui amb tant fragor i/o inquietud. Amb aquesta sobredosi de realisme màgic per les dues parts, el Macondo de García Márquez es queda en res.

Però al marge que a Catalunya hi hagi brindis o eleccions, el problema estarà tard o d’hora al Parlament espanyol. Si es confirma que el PP està en caiguda lliure, podríem tornar a un agreujat malson aritmètic de quatre forces igualades que s’autoneutralitzin (mocions de censura al marge). S’ha de canviar el reglament a la basca perquè el que obtingui més quantitat d’adeptes en segona votació pugui formar govern. El contrari és l’esfereïdora inacció i no podem tornar a la somnífera paràlisi parlamentària.

Aquí i allà hi ha qui ja està acampant mentalment a principis de l’any que ve, quan el que hagi de passar, evitar-se, succeir o trencar-se, sapiguem ja en què consisteix.  A principis d’any es negociarà o es negociarà, es recompondrà, es desagreujarà i pot ser que hi hagi esmenes més o menys indefugibles.  

L’escola del món

Notícies relacionades

Moix: "Dimiteixo per protegir la meva família però no he comès irregularitats"

Twitter era una cerveseria de Múnic

Com va dir la nobel polonesa Wislawa Szymborska: «En aquesta escola del món, ni sent mals alumnes, repetirem un any, un hivern, un estiu». Això sí, mentre aquí ens creiem el centre del planeta, el pertorbat Trump s’obstina a carregar-se’l. Destrossa a més la paraula gilipolles.

El meu record per al gran Carles Capdevila, que emanava una enorme qualitat humana en el seu intel·ligent somriure. Un savi.