La corrupció acabarà amb Rajoy

La corrupció acabarà amb la carrera política de Mariano Rajoy. D'aquí no gaire. Però no se sap quan, en quin moment, es produirà una conjunció de forces suficient per doblegar la seva resistència. El president del Govern rep cada setmana un nou cop, es debilita imparablement, al mateix temps que la situació general es deteriora. Però encara controla instruments per seguir aguantant, per creure que pot esperar que passi el xàfec, com fa des de fa anys. No obstant, tot indica que aquesta vegada no ho aconseguirà.

Rajoy no se n'anirà pel seu propi peu. Se l'haurà de fer fora. I perquè això es produeixi, la creixent indignació de l'opinió pública no només haurà de coincidir amb la pressió de les forces de l'oposició, sinó també amb el moment que sectors decisoris del gran empresariat i una part del mateix PP considerin que ha arribat el moment de buscar una alternativa. Aquesta conjunció de voluntats i interessos avui no existeix, però pot ser que en alguns despatxos se n'estigui parlant.

Units Podem està atacant en aquest terreny. Però és obvi que no serà l'ariet que desencadenarà el procés. Els altres partits no li donaran el protagonisme en aquesta causa. El PSOE, que està començant una transformació interna d'enorme calat, necessita temps per fixar la seva línia política i per decidir quan i amb qui atacar directament Rajoy. Ciutadans, que podria ser la clau d'aquest procés, també està en fase d'espera. Només quan cregui que té una oportunitat clara i relativament segura d'ocupar una part significativa de l'espai polític i electoral del PP, que és el seu gran objectiu, es llançarà a la batalla.

El poder econòmic no actuarà ni un minut abans que la pressió política sigui realment sòlida. La bona marxa de les dades macroeconòmiques no és precisament un estímul poderós per fer-ho en aquests moments. Però en aquest món no són pocs els que ja s'estan fent a la idea que les coses no poden seguir com estan, que Rajoy no durarà. Algú ja ho diu, naturalment en privat.

EL CONTROL DE L'APARELL

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Al PP no hi ha cap rastre de dissidència que mereixi tal nom. Però hi ha molts quadros del partit que no estan disposats a sacrificar les seves carreres a la sort de Rajoy. ¿Esperaran una nova patacada electoral, a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, per aixecar la mà o s'atreviran a fer-ho abans arriscant-se a ser liquidats per un aparell que segueix controlant la situació interna?

Les coses es poden precipitar d'un dia per l'altre. Un nou escàndol, una nova ficada de pota com el nomenament del fiscal MoixMoix, les pot accelerar. Però també pot passar que s'alenteixin a causa d'altres factors. Per exemple, del previst agreujament de la crisi catalana. Però aquesta distracció no durarà gaire. Perquè després d'atacar sense compassió els independentistes, com el Govern assegura que farà, caldrà asseure's a negociar. I Rajoy no valdrà per a això. I la necessitat de substituir-lo recuperarà força també per aquest motiu.