La Champions a TV-3

Davant l'enrenou que es va muntar amb la 'promo' del partit, dissabte vaig tenir especial interès a veure la final de la Champions League entre el Juventus i el Reial Madrid per TV-3. I em vaig trobar amb una retransmissió modèlica. Perquè, per començar, els que la lideraven saben de futbol. En saben molt. Ricard Torquemada és ara per ara qui analitza més bé en temps real un partit de futbol, trobant paraules, verbs i metàfores perfectes a la velocitat que Messi (per posar un exemple) esquiva contraris. Va ser meravellós escoltar-lo dir que el remat d'esquena de Mandzukic es va convertir en una «pilota ploguda» davant la qual Keylor Navas, després d'haver fet un pas de més cap endavant, no hi va poder fer res. Amb Xavi Torres fa anys i anys que parlo i jugo a futbol, des de la universitat, i és d'una solvència fora de tot dubte, capaç de reconduir cap al partit Bernat Soler quan en un moment ens va explicar la política de seleccions nacionals al Regne Unit.

Bernat Soler va estar bé. I és que per sobre de jerarquies i guerres d'egos, la retransmissió va ser un exercici de suma de talents, d'anàlisi permanent, de saber valorar cada decisió dels dos equips, de cantar els gols amb el mateix entusiasme als dos costats… En definitiva, un exemple de bona narració d'un partit de futbol. És impossible que no li agradés a algun aficionat, sigui de l'equip que sigui, i me n'alegro molt per ells. Ja que d'aquesta manera no han deixat ni una escletxa perquè en la seva feina es tornin a colar les interessades serps de la política i els oportunistes de l'esquinçar-se les vestidures. Bravo per Soler, Torquemada i Torres, que a més va tenir l'encert de començar la transmissió recordant Carles Capdevila, aquell tipus intel·ligent, atent i tranquil que millorava tot el que abraçava.

VALENTIA I ANGOIXA CULERS

Notícies relacionades

El madridisme s'indigna amb TV-3 pel vídeo de promoció de la final de la Champions

Twitter era una cerveseria de Múnic

VALENTIA I ANGOIXA CULERSRecordava Torres que Capdevila era un gran aficionat al futbol. I, més concretament, al Barça. Vaig tenir l'oportunitat de coincidir amb ell i amb el seu pare, amb qui li feia especial il·lusió viure l'experiència, en l'avió cap a la final de Champions de Berlín, i vam parlar de la valentia i l'absència de complexos culer de les últimes generacions, ja que conviuen amb la victòria de manera freqüent i natural, davant el pessimisme i l'angoixa culer de no fa tants anys.

Xavi Torres va dir que si estigués allà, Capdevila els hauria dit: «Feu-ho bé, ¡eh!». I una vegada més, el trident en la locució de TV-3 va estar per sobre de la mitjana. Com en tot, és des de la qualitat i el talent que neix la confiança i cauen els complexos. Calibrant riscos i no cometent errors. Va guanyar el Madrid i a la televisió autonòmica catalana no només es va felicitar el just campió, sinó que a més es van valorar les claus amb què Zidane va treballar la victòria. Així que per la meva part, felicitacions als amics de TV-3 per una retransmissió digníssima.