Pèrdues

«Em pregunten molt seriosament per què vaig plorant pels racons per haver de desprendre’m de gairebé 5.000 dels meus 15.000 llibres». Així comença el relat d’una pèrdua, que són moltes, que l’escriptor Ricard Ruiz Garzón ha compartit a les xarxes. El resum asèptic de la qüestió seria que un augment salvatge del lloguer l’ha portat a deixar el seu pis i, pel camí, desprendre’s de bona part del seu bagatge de vida, incapaç d’encaixar-lo en els metres que podia pagar. Però la realitat de l’emoció és bastant més dolorosa. La seva veritat, la veritat, és que l’han fet fora de casa i li han robat el que havia anat construint durant anys, el que el defineix com a escriptor i com a persona. La seva condició d’autònom (¿o hauríem de dir-ne emprenedor?, ¿recorden quan els polítics ens animaven a fer-nos emprenedors moguts per la seva incapacitat de generar ocupació i la seva ansietat per abaixar les xifres de l’atur?) impossibilita que cap banc li concedeixi una hipoteca per comprar un pis. Condemnat al mercat de lloguer. Condemnat al capritx de la usura.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

  

 El cas de Ruiz Garzón no és una excepció. Els seus hàbits de lectura, sí, lamentablement. Les solucions no són fàcils ni depenen d’una única institució ni són exclusives de Barcelona. Potser hi ha la voluntat de frenar la voracitat del mercat. Però, mentrestant, cada dia, hi ha centenars d’inventaris de pèrdues plorats a Barcelona.