tu i jo som tres
Corruptes sardines amb gavardina
Ramon Fontserè interpreta el corrupte polític Martí Miró (’Nit i dia’). /
No els he parlat encara de la segona temporada de Nit i dia (TV-3). Supera, de llarg, la primera. És una sèrie amb un segell de qualitat indiscutible. Està a milions de quilòmetres de distància del concepte de telesèrie que ara ens ofereixen T-5 i A-3TV, o sigui, Perdóname, Señor i La casa de papel. És una altra galàxia. Interpretació, realització i, sobretot, guió. Des d'aquell llunyà Crematorio (d'aquell també llunyà Canal+ del 2011) no s'havia arribat a un grau d'excel·lència semblant. S'ha de felicitar sense reserves la productora Mediapro, els ideòlegs Lluís Arcarazo i Jordi Galceran, i els directors Oriol Paulo i Manuel Huerga.
De tot el ventall de criatures i tipus que es dibuixa en aquesta sèrie els aconsello que s'aturin especialment en el polític Martí Miró. És un element de perversió exquisida. Porta la corrupció a l'ADN. Més que un personatge sembla la síntesi de les portades de premsa sobre els nostres més insignes i nostrats corruptes. És d'una actualitat total i absoluta. En el capítol de la setmana passada, titulat Vida privada, Martí Miró té una estupenda conversa amb el secretari general del seu partit. Martí Miró l'adverteix, a la vegada que l'il·lumina: «El que jo faig, s'ha de fer. ¡Algú ho ha de fer perquè el nostre partit segueixi sent un partit guanyador! I qui fa el que faig jo ha de sentir que darrere té el partit. ¡Ho ha de sentir! I no només per por que sé massa coses i podria rebentar-ho tot. No només per això. ¡També perquè aquest és el nostre projecte de país!». I el secretari general calla. Assenteix. Obeeix. I jo crec que també arriba a pixar-se una mica a sobre. ¡Ahh! Aquesta escena és colossal. Al secretari general el missatge li arriba nítid. L'assumeix sense dir ni piu. Abaixa el cap. Se subordina. Sap perfectament que fins i tot el càrrec que ell detenta també és gràcies a la xarxa de corrupteles i servituds que Martí Miró ha teixit. La frase final «¡També perquè és el nostre projecte de país!» és la guinda. És com la gavardina de les sardines amb gavardina. És l'arrebossat. És la coberta. És el canaló cap a la butxaca.
Aquest Martí Miró l'interpreta genialment l'actor Ramon Fontserè. ¡Ah! No solament és una interpretació excel·lent: veure Fontserè avui a TV-3 podríem considerar-ho notícia. Una de les ànimes d'Els Joglars d'Albert Boadella, tan mals catalans i tan proscrits, és com un plus, un valor afegit que aquesta sèrie miraculosament ens brinda.
