Els clients del Popular no perden, els accionistes ho perden tot
En banca hi ha dos principis no escrits que gairebé mai fallen. El primer és que els bancs acaben morint per falta de liquiditat, no per problemes de solvència, malgrat que les autoritats de supervisió sempre estiguin pendents del primer. La segona màxima és que els rescats o les vendes exprés s’acostumen a anunciar els divendres a la tarda o els caps de setmana, amb els mercats i les sucursals tancats per evitar el pànic.
En el cas del Popular, la primera regla s’ha complert, però la segona no. El Banc Central Europeu (BCE) li va tallar l’aixeta dimecres després de constatar que l’entitat no tenia viabilitat i la va deixar sense liquiditat extraordinària. Això ho va precipitar tot, fins al punt que el banc, que ho tenia tot preparat per intentar presentar una solució de mercat divendres, va viure dimarts la seva nit més llarga.
El rescat exprés del Popular ofereix diversos elements de reflexió. El primer és constatar com la mala gestió i la incapacitat de rectificar errors a temps poden enfonsar fins i tot el que va ser durant dècades el millor banc de pimes d’Europa.
L’expresident del Popular, Ángel Ron, va apostar pel sector del totxo just abans que esclatés la crisi i va rebutjar totes les ofertes de fusió o de venda que haurien preservat alguns diners als seus accionistes perquè sempre va creure que el seu banc era el millor. La seva màxima era que només es portarien a terme operacions en què el Popular manés.
Així, va rebutjar La Caixa, el Sabadell i totes les nòvies que li van sorgir amb una miopia galopant. També va desaprofitar l’ocasió de traspassar actius al banc dolent pels mateixos motius.
Ron va ser cessat després d’una espiral d’atacs baixistes a l’acció i una guerra interna al consell d’administració liderada per l’inversor mexicà Antonio del Valle. El seu successor a la presidència, Emilio Saracho, també va pecar d’arrogància. No només no ha aconseguit una solució de mercat per al Popular per salvar els diners dels 300.000 inversors del banc, sinó que ha aconseguit convertir l’entitat en la primera rescatada de forma exprés per Europa. La seva política de comunicació en les últimes setmanes no ha fet si no crear incertesa sobre la viabilitat del banc.
No pagaran els espanyols
Notícies relacionadesEls dipositants han salvat els seus diners, però els inversors els han perdut tots. Això provocarà una batalla legal sense precedents a Espanya que pot acabar traient a la llum els draps bruts ocults després de mesos d’atacs especulatius a les accions del Popular perpetrades amb interessos ocults que ara podrien prendre sentit. Ja hi ha diverses demandes en curs que es presentaran en els pròxims dies.
Per sort, i gràcies a Europa, s’ha evitat que el Popular acabi a l’òrbita de Bankia i que els espanyols acabin pagant la factura una vegada més amb diner públic. Espanya no hauria pogut suportar un nou rescat pagat amb les butxaques dels contribuents i en què els dipositants perdessin part dels seus estalvis. Però el preu ha sigut que els accionistes costegin part de la factura.
