Disfressats de rics per la Cerdanya

Aquesta setmana Quim Masferrer (El foraster, TV-3) ha visitat Guils de Cerdanya, paradís de segones residències de gent fina barcelonina. S'ha trobat dos veïns, pare i fill, Jordi i Joan, i reflexionant sobre la invasió d'aquestes selectes criatures que arriben en caravana cada cap de setmana, li han dit: «La meitat són pijos. Cotxes impressionants, Mercedes, Ferrari, Audi... N'hi ha que lloguen a Berga un cotxe d'alta gamma, i després pugen fins aquí i fan unes voltes perquè els vegin». ¡Ahh! És un posturisme molt humà. No hi ha res més tremendo que, quan es té poc, no poder aparentar almenys que es té alguna cosa. Surten de Barcelona en utilitari. A l'arribar a Berga lloguen un cotxàs. Es passegen per Guils amb les finestretes abaixades. S'inflen a saludar muntats en aquests cavalls tan magnífics. Els veuen. Es fan la il·lusió de formar part de l'elit cada cap de setmana. I diumenge a la tarda tornen a la seva humilitat. Home, és un exercici inofensiu que demostra la fragilitat de la condició humana. Això els passa només a aquells a qui la vida no els ha recompensat i no poden ser el que voldrien. Per això es consolen llogant una mica de luxe, unes hores, i ja està. Els rics de veritat fan tot al contrari. Recordo que una vegada, ja fa bastants anys, un dels prohoms més adinerats de Catalunya em va dir: «Jo mai circulo per aquí amb un cotxe que cridi l'atenció. Els Rolls Royce els tinc a Suïssa». Efectivament. Els que tenen diners d'anys, fortunes que han anat passant de generació en generació, són verdaders experts en l'art del camuflatge. D'ostentacions entre el veïnat, les justes. Això sí, la pasta en lloc segur. ¡Ahh! A mi em semblen molt més entranyables, i humans, aquells inofensius impostors del cap de setmana que, disfressant-se de rics, aconsegueixen unes hores de felicitat. Els savis habitants de les blanques muntanyes de Guils de Cerdanya somriuen al veure'ls passar.

RAHOLA, ¿ALCALDESSA?.- Que no passi un dia més sense anotar el que van dir a Sábado deluxe (T-5) quan va arribar la meva admirada Pilar Rahola per ser entrevistada: «¡Potser estem davant la pròxima alcaldessa de Barcelona!». I la Pilar va exclamar: «Nooo, ¡no tornaré més mai a la política!». ¡Ahh! Això de possible alcaldessa és una conjectura apassionant, però que mai més tornarà a la política és entendridor: jo diria que mai se n'ha anat.