Dret a desconnectar
¿Quants minuts, hores de vida ens perdrem per estar tan pendents d'una pantalla?
/
M’explica un amic que ocupa un càrrec en una important entitat bancària que a la seva empresa han prohibit els grups de WhatsApp si són per parlar de qüestions de treball. Tampoc poden enviar-se correus el cap de setmana o fora de l’horari laboral. Sí, al tractar-se d’un banc no hi ha urgències. O sí, pensarà més d’un cap o d’un treballador, però s’ha arribat a la conclusió que res és prou greu per envair l’espai personal d’un company. Interessant reflexió. És evident que hi ha moments i moments. I professions i professions. ¿Quan es pot molestar un director d’hospital? ¿I el pediatre del nen per unes dècimes de febre que a qualsevol mare per primer cop ens han fet passar la son?
Els responsables dels cossos de seguretat viuen en una guàrdia permanent i els periodistes mai hem tingut horari, aquesta era una de les virtuts d’aquesta professió. També és cert que en el nostre cas amb l’arribada d’internet la virtut s’ha convertit en esclavitud.
El temps perdut
Vuit de cada deu espanyols el primer que fem al llevar-nos és mirar el telèfon mòbil. Quants minuts, hores de vida, ens devem perdre per estar tan pendents d’una pantalla… Quant de temps devem haver robat als nostres fills o quantes bones xerrades de parella i silencis còmplices s’han perdut per culpa d’estar tafanejant en una xarxa social. Segur que hi ha temps per a tot, segur, però també hi ha d’haver un límit. Entre anar a un restaurant en què estan prohibits els smartphones i passar-te el sopar consultant el teu hi ha un terme mitjà. La conclusió sembla lògica: el límit només pot posar-se’l un mateix perquè la hiperconnectivitat porta a un aïllament poc desitjable.
¿Qui no s’ha enfadat al veure una cuidadora al parc per passar més estona mirant el telèfon que vigilant la criatura i en canvi no s’ha fixat que ell o ella han fet el mateix en situacions similars? A sobre, esperem que els nostres fills no actuïn així. Doncs potser aquest cap de setmana podem practicar amb l’exemple i deixar una estona el mòbil a casa.
