El tret per la culata de Theresa May

Quan es convoquen eleccions sense una necessitat absoluta, només per ampliar la majoria de la qual ja es disposa, sol passar que els electors es regiren contra el convocant, al qual surt el tret per la culata. Li va passar a Jacques Chirac el 1997, quan va dissoldre una Assemblea Nacional en què tenia una aclaparadora majoria i va perdre les legislatives, condemnant-se així a cinc anys de cohabitació amb els socialistes. Li va passar a Artur Mas el 2012 quan buscava una «majoria excepcional» i va perdre 12 escons. Li ha passat ara a Theresa May, que ha tirat per la borda la majoria absoluta de David Cameron, ha perdut 12 escons i es veurà obligada a governar en minoria amb un Executiu recolzat pels unionistes de l’Ulster.

    

May, que va arribar al càrrec de primera ministra britànica sense passar per les urnes, volia ratificar el seu lideratge, ampliar la majoria i dotar així de més legitimitat el 'brexit', aprovat en referèndum per escàs marge. Però tot li ha sortit al revés. Ha comès tants errors, que el resultat és comprensible encara que sigui inesperat. Després de defensar el 'remain' (la permanència a la Unió Europea), May va substituir Cameron després del triomf del 'brexit' i es va transmutar en defensora de la versió més dura en les negociacions per deixar la UE, rebutjant les lògiques condicions europees per mantenir el mercat interior i la unió duanera, criticant els socis i carregant les tintes contra la immigració. En la seva deriva, va arribar a dir que era millor un no acord que un mal acord, quan és evident que l’acord és ineludible.

    

Aquests errors, juntament amb altres en política interior, amb rectificacions en el programa electoral, li han costat aquest mal resultat. Els atacs terroristes també hi han pogut influir, perquè ha sortit a col·lació la seva responsabilitat en les retallades quan era ministra de l’Interior, però les enquestes ja detectaven el declivi abans dels últims atemptats. Ara, el 'brexit' dur haurà de passar a millor vida perquè als unionistes nord-irlandesos –a l’Ulster va guanyar la permanència– els interessa un 'brexit' tou, per no perdre avantatges en la frontera amb Irlanda.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

Una altra conseqüència d’aquestes eleccions és que el segon referèndum sobre la independència d’Escòcia s’allunya més del que ho estava a causa del daltabaix del Partit Nacional Escocès, encara que segueix sent la tercera força del Parlament de Westminster.