Editorial
Carteristes sota sostre a Barcelona
Acabar amb un fenomen complicat implica buscar la màxima eficàcia policial i una agilitat de la justícia més gran
Un grup de carteristes, al metro de Barcelona. /
Totes les guies turístiques adverteixen als visitants de Barcelona que vagin amb compte amb les seves pertinences davant la possibilitat de patir algun furt en un descuit. Una cosa habitual, d’altra banda, en qualsevol gran ciutat europea que sigui un pol d’atracció turística. En el cas de la capital catalana, aquesta sensació d’inseguretat era probablement més gran fa uns anys que en l’actualitat, malgrat que l’augment del nombre de visitants sol ser directament proporcional al de carteristes. Pispes que fins i tot poden arribar a venir d’altres llocs amb motiu de la celebració d’un gran esdeveniment, com per exemple el Mobile World Congress, o durant els mesos d’estiu. Són els protagonistes de petits robatoris que no tenen un gran impacte en la percepció d’inseguretat per part dels ciutadans locals i els viatgers. També hi contribueix la visible presència dels agents de l’ordre, sobretot de la Guàrdia Urbana, a les zones de més congestió turística, com pot ser la Rambla.
Sigui per aquesta circumstància o per la recerca de víctimes en altres àmbits o de noves fórmules d’actuació, els protagonistes del 65% dels delictes que es registren a Barcelona han canviat de territori. Segons estimacions efectuades pels Mossos d’Esquadra, durant els primers quatre mesos del 2017 hi va haver més robatoris no violents en espais tancats que no pas a la via publica, on es van comptabilitzar el 40% de denúncies presentades. La resta corresponen a llocs com per exemple el transport públic, els establiments comercials i els restaurants, principalment. Acabar amb el fenomen suposa una complicada línia d’actuació que ha de venir tant de la màxima eficàcia policial com d’una agilitat judicial més gran, i també d’una estreta col·laboració dels comerciants.
Ens trobem davant delictes considerats lleus pel Codi Penal sempre que els objectes robats no tinguin un valor superior a 400 euros. Només quan s’acumulen tres sentències, un jutge pot dictar entre un i tres anys de presó. Sí que s’han demostrat eficaces les ordres d’allunyament de la fiscalia amb delinqüents detinguts moltes vegades però no condemnats. Sembla, per tant, un bon camí per tallar un problema realment complex i davant el qual no convé abaixar la guàrdia. Han de fer-ho, en primer lloc, aquelles víctimes que es despisten o es confien en excés.
