El comerç sexual a Barcelona
Prostitució i ordenances
Una vegada constatat que multar no és cap solució, és hora d'una estratègia més eficaç i garantista
ilu-alta-11-06-2017
La prostitució ha estat sempre un dels temes més recurrents del debat públic. Les institucions l’han abordat des d’una posició ambivalent. Amb tolerància en els locals privats. Amb persecució, en canvi, a l’espai públic. Amb aquest objectiu a Barcelona es va aprovar l’Ordenança del Civisme el 2006. I en el 2012, l’ exalcalde Trias va declarar la seva voluntat d’esborrar de la ciutat «una intolerable esclavitud del segle XXI». Amb el suport del PP va endurir el text i va suprimir el requisit de l’avís previ a la sanció. Ni el PP a Madrid s’havia atrevit a anar tan lluny. Quin balanç es pot extreure avui de l’aplicació d’aquesta ordenança?
PROTEGIR LA DIGNITAT DE LES DONES
A primera vista, la seva entrada en vigor va servir per assossegar els ànims dels qui consideraven que existia una situació de caos a la ciutat. El fenomen, però, no ha disminuït i la situació de les dones ha empitjorat. Una de les pretensions de la norma era protegir-les del «comerç i explotació sexual». Des d’una visió abolicionista, es sosté que la practica no és mai voluntària sinó fruit de la coacció. Els arguments són similars als de la croada contra les dones musulmanes amb vel. Es defensa que està en joc la seva dignitat com a dones. I cal protegir-les pel seu bé i, si cal, contra la seva voluntat.
Ara és el moment d'elaborar Ara és el moment d'elaborar una estratègia més eficaç i garantista
No cal ser un expert en la matèria per adonar-se de la incongruència de col·locar a la diana el qui prèviament s’ha definit com a víctima o esclava. Lluny de protegir-la dels seus suposats explotadors, es preveu la confiscació dels diners del seu treball i multes amb imports de fins a 3.000 euros. El càstig econòmic, però, no és de gaire ajuda. Com menys ingressos, més incentius per sortir al carrer. La portaveu de Genera, Clarisa Velocci, ha qualificat la mesura d’exercici d’hipocresia institucional. Un zel punitiu que, més que eradicar, pot fomentar l’explotació. La Sindica de Barcelona també s’ha sumat a les critiques. I l’Agència de Protecció de Dades, en el 2006, va sancionar el consistori per vulnerar el seus drets amb un fitxer. No són poques, a més a més, les que acumulen deutes impagables amb l’Administració. I això pot ser un obstacle per rebre ajudes o prestacions socials.
UNA EFECTIVITAT SIMBÒLICA
En realitat, l’efectivitat de l’ordenança ha estat sobretot simbòlica. L’estigma es projecta sobre els més vulnerables, aprofundeix la seva marginació i els converteix en caps de turc. L’interioritzen també en perjudici de la seva autoestima. Perseguir les dones consolida, a més a més, un missatge contradictori amb la visió victimista. La caracterització com a «incíviques» configura un imaginari de rebutjables que alimenta comportaments d’odi. I transmet la idea que el problema és bàsicament seu. Aquesta manera d’actuar sembla incompatible amb la normativa europea. La Directiva 2011/36/UE obliga els estats membres a protegir les dones que puguin estar en situació de tràfic. I a evitar, en tot cas, mesures de càstig contra elles.
Deu anys després, es pot assegurar que l’abordatge punitiu ha fracassat. Les dades són reveladores i incontestables. Des del 2009 fins ara, l’ajuntament ha atés unes 400 dones. Malgrat les promeses i la duresa retòrica, la xifra s’ha mantingut estable. Aquesta és una de les conclusions de les jornades 'Prostitució i ordenances municipals' de la setmana passada. Com abordar, llavors, la qüestió? Des de finals de 2015 s’ha deixat de multar qui exerceix la prostitució pel sol fet d’estar al carrer. Més enllà dels motius polítics, hi ha bones raons legals per fer-ho. L’entrada en vigor de la llei de seguretat ciutadana –coneguda com a 'llei mordassa'– no preveu castigar l’oferiment de serveis sexuals a la via pública. S’introdueix el requisit d’avis previ. El PP i el PDECat s’han quedat descol·locats. La norma estatal és més benèvola que la seva i, en canvi, el fenomen no ha crescut.
DEBAT OBERT
Una vegada constatat que multar no és cap solució, ara és el moment idoni per elaborar una estratègia més eficaç i garantista. Juntament amb la regidora de feminismes i LGTBI, Laura Pérez, caldrà construir eines –sobretot comunitàries– per afrontar les preocupacions veïnals sense reproduir un marc punitiu fallit. En aquesta nova etapa, el debat s’haurà d’obrir a l’oposició i a la mateixa ciutadania. També, però, a qui normalment no se li dona la paraula: a les dones que exerceixen la prostitució. Això suposa acceptar el que és obvi. Que no hi ha gaudi estable, segur, dels drets propis, si no s’estableix un marc que eviti amplificar la veu dels més fort a costa de silenciar la veu dels i les més febles.
