AL CONTRAATAC
Desbandada
Segurament sí, hem d'amagar-nos de les vergonyes que amaguem col·lectivament mentre sortim en manifestació per al canvi
Corri. Fugi. Amagui’s. Aquestes són avui les directrius. Al caure les Torres se’ns va acabar la sensació de seguretat total. Al caure els bancs, vam passar de ciutadans a ostatges. Les màximes autoritats ens fallen i al sentir-nos víctimes actuem com si no haguéssim de ser responsables.
Fa massa temps que per postergar la decepció, ens eduquen i ens aplaudeixen la mediocritat. I sense esperit crític ni esforç, l’evolució és impossible. ç
POR
El ramat és avui el nostre amagatall més còmode. La por ens ensenya a no desentonar gaire de la queixa orquestrada. Preferim buscar culpables que solucions
El ramat és avui el nostre amagatall més còmode. La por ens ensenya a no desentonar gaire de la queixa orquestrada. Preferim buscar culpables abans que solucions. És més còmode. Convergim abans per liderar cops emocionals, més que racionals. Sí, ens manipulen abans el cor que el cap. La baralla pública és per aconseguir l’últim privilegi, l’enèsima butaca, però no per aplicar una recepta justa; de canvi. Gairebé ningú busca realment reformar el sistema i fer-lo sostenible. Tots saben que això és massa dolorós i no volen ser practicants amb injeccions carregades de veritat.
El Govern i la Seguretat Social ens envien cartes recordant-nos el que cotitzem en un any, però en canvi no s’atreveixen a posar-nos en aquest mateix paper el que ens hauria de tocar en contraprestació quan ens jubilem. La gran estafa és la que els estan fent a tots els ciutadans d’entre 30 i 40 anys que estan cotitzant avui. ¿Quin sentit té que a alguns els facin cotitzar al màxim quan no podran cobrar una pensió que es correspongui al que han aportat durant els seus anys laborals? Avui els treuen una part del seu salari, que ja els hi van rebaixar no fa tants anys amb l’excusa de crisi, per no donar-lo mai.
'OMERTÁ'
Sí, en política existeix l’'omertá'. El silenci interessat. El secret ben guardat perquè encara creguem en el vestit nou de l’emperador i continuem a la roda com fa el hàmster?
Notícies relacionadesCorri. Fugi. Amagui’s. Sí, però ¿on? L’Estat no pot assegurar la seguretat. Ni les pensions justes. Ni el dret al treball. Ni a la vivenda. I mentre uns miren de parapetar els seus beneficis de poltrona, uns altres els busquen per a si mateixos, sacsejant banderes emocionals. Al toro també l’enganya un tros de tela, però de nosaltres s’espera alguna cosa més.
Vivim en la persecució implacable del que tenim al costat. En l’atac sistemàtic i viral dels sospitosos habituals. Fa massa temps que ens hem oblidat de la dignitat i l’esforç. I de l’exigència amb nosaltres mateixos. Segurament que sí, que hem de fugir. Córrer. Amagar-nos de nosaltres mateixos i de les vergonyes que amaguem col·lectivament mentre sortim en manifestació per, en canvi, cridar a favor o en contra de qualsevol altra cosa.
