ANÀLISI
¿Quantes vides té Theresa May?
La primera ministra britànica tracta d'agafar-se al poder en plena tempesta i amb les negociacions del 'brexit' a l'horitzó
Si només els gats tenen set vides, Theresa May té ànima felina. Durant la seva etapa com a ministra de l’Interior va reduir en gairebé 20.000 els efectius de la policia. Després va venir l’onada terrorista que té al país en alerta. De policies no en sobren precisament. May va succeir Cameron al capdavant del Govern després de l’huracà del referèndum del brexit, malgrat que ella havia fet campanya, això sí, parlant baixet, per la permanència. Ara pretén seguir com a primera ministra després d’haver convocat unes eleccions innecessàries i haver tingut un pèssim resultat que ha deixat el seu partit sense majoria a la Cambra.
«Està al Govern, però no al poder», és la frase més repetida en els cercles conservadors britànics per descriure la fràgil situació en què es troba May. Una mica menys delicat ha sigut George Osborne, ara director del diari Evening Standard i en la seva anterior vida ministre defenestrat per May. «És una dona morta que encara camina». Segons Osborne, si sobreviu aquesta setmana, no trigarà gaire a marxar. S’especula fins i tot amb una nova convocatòria electoral abans de final d’any.
De moment han caigut les dues potes sobre les quals May es recolzava en el dia a dia com a primera ministra. Els seus dos assessors més importants, Nick Timothy i Fiona Hill, han abandonat els seus càrrecs. Se’ls culpa d’haver pilotat una campanya desastrosa, que va portar els conservadors d’una majoria de 20 punts sobre els laboristes a gairebé un empat en tres setmanes. Però més enllà dels errors de campanya, ningú oblida que va ser May qui va decidir treure les urnes abans de temps quan tenia una majoria clara, que ara ha perdut.
EN PRECARI
Theresa May ara vol mantenir-se agafada al poder amb un acord amb els 10 diputats del DUP, el principal partit unionista d’Irlanda del Nord. Les matemàtiques donen la suma (328 sobre 650) per a una majoria ajustada, però la jugada no convenç alguns sectors del seu partit i les negociacions podrien necessitar més temps de l’esperat. La seva carta de presentació a la campanya com a líder forta i estable –davant del caos de l’alternativa laborista– produeix ara un riure generalitzat més enllà del seu cercle més íntim.
Amb les difícils negociacions de sortida de la UE a l’horitzó, el nou Govern de May dependria dels nou diputats i la diputada d’un partit que té fama d’homòfob i sexista i que cobrarà car el seu suport. Una majoria justa i una mica exòtica en un sistema parlamentari en què els diputats se salten sovint la disciplina de partit. Si el brexit surt bé serà un miracle, com les successives vides de May.
En una cosa s’assemblen David Cameron i la seva successora: tots dos van convocar consultes que no calien –responien més aviat a les lluites internes o als interessos del Partit Conservador– i han dividit profundament el país. Tots dos les van perdre. Només falta saber si May, igual que Cameron, està disposada a reconèixer el seu fracàs apartant-se del Govern.
