Editorial
Els negocis de Trump
El menyspreu amb què tracta el mandat constitucional de no mezclar els seus negocis amb el seu càrrec és un exemple més de fins a quin punt és indigne de sentarse al Despatx Oval
Dos fiscals han obert un nou front en l’atribolada presidència de Donald Trump, que en tot just mig any ja acumula una pesada motxilla d’escàndols i irregularitats de tota mena. L’estat de Maryland i el districte de Colúmbia portaran Trump als tribunals per un suposat conflicte d’interessos per haver organitzat en un hotel de la seva propietat actes de països com Kuwait i Turquia. En el cor del litigi hi ha el fet que, a diferència del que és tradicional, Trump no s’ha desvinculat dels seus negocis a l’arribar a la Casa Blanca. Els demandants acusen el president d’haver acceptat milions de dòlars de representants de governs estrangers, cosa que vulnera la Constitució.
La demanda obre un nou front legal per al magnat, situat a l’ull de l’huracà per les revelacions de l’exdirector de l’FBI, James Comey, i amb un entorn sota investigació per la trama russa. Impeachment és la paraula que més s’associa últimament al president, malgrat que el procés per destituir-lo és un llarg camí en què resulta imprescindible el Partit Republicà, que no està disposat a participar-hi. Però el que resulta innegable és que en tots els terrenys els pitjors vaticinis sobre Trump es van complint: és una persona que no dona la talla mínima exigible per a l’alta responsabilitat que ostenta. El desdeny amb què tracta el mandat constitucional de no barrejar els seus negocis amb el seu càrrec és un exemple més de fins a quin punt és indigne de seure al Despatx Oval.
