La ultradreta s'estavella

El 2017 havia de ser el gran any de la ultradreta a rebuf de la victòria de Donald Trump en les presidencials dels Estats Units. Geert Wilders estava cridat a ser la punta de llança per reconquistar el Vell Continent des d’Holanda a sou de Putin. Le Pen havia de seguir la seva estela a la primavera fins a col·locar Alternativa per a Alemanya (AfD) a un pas del govern de Berlín a la tardor. La realitat ha desmuntat aquesta ficció. Wilders va treure un bon resultat però va quedar a anys llum de la victòria i del govern. Le Pen va ser escombrada a la segona volta de les presidencials i serà definitivament triturada per Macron en les legislatives. Alternativa per a Alemanya s’ha rostit en els sondejos favorables. I de rebot l’astúcia suïcida de Theresa May ha destrossat les restes de l’UKIP després del triomf del 'brexit'. Mentrestant, a Trump se li posa més cara d’'impeachment' cada vegada que parla Comey. I amenaça que ho té tot per escrit. Tot apunta, doncs, que el 2017 serà un mal any per als partits d’ultradreta. Potser no tant per a les seves idees i els seus projectes. 

El sistema resisteix

Del que no hi ha dubte és que el sistema és més resistent del que alguns han pronosticat els últims anys. El populisme, es faci des de la dreta o des de l’esquerra, es limita en massa ocasions a acumular els errors de l’adversari en un únic relat, sense presentar cap tipus d’alternativa o, en alguns casos, ocultant la seva verdadera alternativa. L’UKIP va reconèixer molt aviat que no sabia com se sortia de la Unió Europea sense arruïnar la Gran Bretanya. Trump ha evidenciat finalment que la seva única diferència amb els Bush és canviar l’Iraq per Qatar i seguir abraçant l’Aràbia Saudita corrupta i amiga dels terroristes. Le Pen no va aguantar quan Macron la va posar entre l’euro i la paret. L’AfD no és alternativa en un país envellit i faltat de mà d’obra com Alemanya. En el terreny més pròxim, Iglesias demostrarà aquest dimarts, una vegada més, que l’única manera que Podem sigui l’alternativa del PSOE és que Rajoy es mantingui en el poder, investidura rere investidura i moció de confiança rere moció de confiança.