PETIT OBSERVATORI
L'embruix de despertar-se cada dia
La falta de flexibilitat i l'excés d'hores de treball dificulten el canvi d'hàbits horaris
/
Rebo regularment, des de fa molts anys, la revista 'Món Jurídic', que publica el Col·legi d’Advocats de Barcelona. L’explicació és senzilla i no és una raresa: continuo inscrit en aquesta entitat, tot i que el meu exercici professional va ser molt modest i, a més, en la meva llunyana joventut. L’altra publicació que rebo habitualment és 'Capçalera', la Revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Així, en certa manera, em sento vinculat al passat i al present. A 'Món Jurídic' m’he trobat un text que podria encaixar en publicacions diverses, perquè tracta d’un tema d’interès social: la reforma horària. L’autor és Fabián Mohedano, diputat ponent al Parlament de Catalunya sobre la llei de la reforma horària.
Aquesta possibilitat de la reforma del nostre horari és un tema que es va arrossegant des de fa temps. Recolliré alguns dels punts que assenyala el diputat: manca de flexibilitat horària, excés d’hores a la feina, horaris escolars dels espectacles, de l’hostaleria, de la televisió... El diputat suggereix que aquesta falta de flexibilitat i l’excés d’hores de feina dificulten el canvi. Mohedano ens fa veure aquesta realitat: gairebé a tot Europa –i gairebé a tot el món– l’horari laboral comença a les vuit o les nou del matí i finalitza entre les quatre i les cinc de la tarda. Amb una aturada per dinar, com a molt d’una hora.
A Espanya tot s’allarga. El 'New York Times' va explicar, en un article, que som un país que sopa a les deu i anem a dormir més enllà de mitjanit. Conseqüència: hores de son de pitjor qualitat, diuen. Jo no m’atreviria a ser tan rotund, perquè les generalitzacions són útils per aproximar-se a un fet, però no són sentències implacables. Ja fa molts i molts anys que vaig a dormir tard –cap a la una de la nit– i em llevo tard –cap a quarts de deu. S’ha dit que la nit és el territori de les bruixes. No n’he vist mai cap. ¿Però hi ha cap embruix més increïble que el de fer-me despertar cada dia?
