Nadal: el millor està per arribar
jcarmengol38858507 spain s rafael nadal gestures as he poses during a promotion170612163222 /
És impossible trobar un historial com el de Rafael Nadal, malgrat que Roger Federer encara té tres títols més que el tennista manacorí en tornejos grans. El seu desè Roland Garros el deixa com una llegenda viva, com el millor esportista espanyol de tots els temps i com un referent en l’àmbit internacional. Les seves gestes han esgotat els adjectius. Suma 13 anys al capdamunt, i en més de 1.000 partits les seves estadístiques són impressionants: n’ha guanyat 849, n’ha perdut només 180, en terra batuda s’ha mostrat intractable, a París només ha conegut la derrota dues vegades i és dels pocs jugadors que ha guanyat almenys una vegada quatre tornejos del Grand Slam. I és l’únic, per descomptat, que en un d’ells ha arribat al doble dígit en títols guanyats. Cap tennista masculí n’ha guanyat més de set vegades algun. Sampras i Federer, per exemple, es van quedar en set títols a Wimbledon, si bé el suís encara està en condicions de millorar aquesta xifra.
Aquestes dades dibuixen el retrat d’un esportista que ho ha sigut tot en el món del tennis. Però, en la meva opinió, el millor està per arribar. Evidentment, no pel que fa a xifres, perquè als seus 31 anys Nadal no repetirà ni de bon tros el que ja ha aconseguit. Però sí que està en condicions de seguir impartint el seu lideratge i seguir sent l’exemple viu que, amb uns valors ferms i una convicció sense fissures, un esportista pot aconseguir el que es proposi, més enllà dels obstacles.
Nadal ha tingut alts i baixos, és cert, però, com ell mateix ha dit, mai se n’ha anat. ¿On se n’hauria hagut d’anar, si la seva passió és el tennis i el seu lema, seguir millorant fins que es retiri? Molts han sigut els que el donaven per mort amb la crisi dels dos últims anys, cultivada a parts iguals per una certa pèrdua de confiança (part mental) i una greu lesió al canell esquerra (part física). Però ni en aquells moments difícils Nadal es va apartar del seu camí i ha demostrat que als esportistes que estan fets d’aquesta pasta ningú els pot enterrar abans d’hora. I menys a ell.
