anàlisi
Els tres fronts oberts de Theresa May
La primera ministra britànica afronta la formació de Govern, la pacificació del partit i la negociació del 'brexit'
undefined38872195 britain s prime minister theresa may leaves 10 downing stree170613201040 /
Quan la resta del món encara està en estat de xoc pel cúmul de desencerts de la política britànica en els últims anys, la primera ministra Theresa May ja està intentant lidiar amb els tres principals fronts que té oberts. De com els abordi i de l’èxit que tingui dependrà no només el seu futur en particular, sinó el del Regne Unit en general.
El primer front temporal és el de les negociacions amb el partit unionista nord-irlandès (DUP, per les seves sigles en anglès). May necessita el suport dels seus 10 diputats per poder tirar endavant el seu Govern en minoria i la líder nord-irlandesa, Arlene Foster, sembla disposada a oferir-l’hi. ¿El preu? Assegurar-se que el brexit no acabi perjudicant la llibertat de moviments a la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, cosa que està en l’essència dels acords de pau; un dels punts, no obstant, més difícils en el cas que el Regne Unit sortís definitivament del mercat únic i de la unió duanera. A més, el DUP demanarà més diners a Londres per al seu territori, i el Govern haurà de donar-los-hi sense que sembli que li atorga un tracte més favorable que a la resta de les regions britàniques.
GUANYANT TEMPS
El segon front –tota una carrera de fons– és el del seu propi partit. En la seva compareixença dilluns en el Comitè 1922 –l’òrgan que agrupa a tots els diputats tories sense càrrec al Govern–, va assumir amb humilitat la seva culpa en la debacle electoral i va guanyar una mica de temps. Però el partit viu en una tensió permanent, des de fa dècades, entre els partidaris del brexit i del remain, entre una visió acèrrima del liberalisme i el nacionalisme i una altra de més oberta al món. I el més probable és que molts notables aprofitin els pròxims mesos per preparar la següent batalla pel lideratge. De moment, May ha buscat neutralitzar alguns possibles díscols amb els nous nomenaments
del seu Govern, com el de Michael Gove, que va lluitar contra ella pel comandament del partit i a qui acaba de nomenar ministre de Medi Ambient.
El tercer front, és clar, és el del brexit mateix. La gran aventura cap al desconegut –cap a l’abisme, pensem molts– iniciada el 23 de juny del 2016 ha mutat lleugerament, almenys en el to i en el llenguatge, després de les últimes eleccions generals i el final de la majoria absoluta. Diverses veus ja estan apuntant a reblanir el tipus d’acord, abans fins i tot que s’hagin assegut els negociadors de totes dues parts. Però el nomenament del dur Steve Baker, dins del ministeri del brexit que dirigeix David Davis, un altre dur, fa dubtar de les intencions reals de la primera ministra.
Theresa May va convocar les eleccions per poder fer front a aquest últim repte amb un mandat fort per als pròxims cinc anys. Els seus conciutadans no han volgut que sigui així. Però Brussel·les ja està desitjant tenir algú amb qui negociar i que sàpiga, clarament, cap on vol anar.
