El 'roaming' i l'Europa tangible

Dijous, els ciutadans de la Unió Europea deixaran de viure una situació absurda. En un espai per on circulen lliurement les persones, les mercaderies i els capitals deixaran de pagar un sobrecost per utilitzar el seu telèfon mòbil fora de l’Estat on el tenen contractat. Encara que aquesta pràctica hauria pogut tenir alguna justificació en els inicis de la telefonia mòbil, el cert és que en aquest moment no tenia cap explicació raonable, ja que els moviments creuats dels seus clients acaben compensant els costos que cada companyia suporta. Com que sempre critiquem els buròcrates de Brussel·les, s’ha de reconèixer que en aquesta ocasió la perseverança de la Comissió Europea ha aconseguit finalment fer prevaler els drets dels usuaris als impediments de les companyies. Amb tot i això, caldrà estar vigilants, perquè les operadores ja anuncien que buscaran la manera de repercutir als seus clients els hipotètics costos de la nova situació.     

El final de la penalització de la itinerància dels telèfons mòbils coincideix a més a més en el temps amb una altra realitat tangible de la UE, com és el trentè aniversari del programa Erasmus. L’impuls de la mobilitat dels estudiants universitaris ha establert les bases perquè almenys entre tres o quatre generacions d’europeus s’hagin establert llaços que a mitjà termini enfortiran el projecte de la UE. Quan les institucions es fan tangibles, els ciutadans les valoren més bé.