La Model, una seu per a un museu de la guerra civil

¿Com pot ser que no tinguem un museu sobre la guerra civil? Molts visitants estrangers, a Barcelona i a Madrid, interessats per la història, se sorprenen al veure que no existeixi un museu que expliqui la tragèdia del que va ser la guerra civil espanyola i com la va patir la gent.

Seria bo que n'existís un també per a la gent local. És temptador oblidar tragèdies, però si no volem caure en errors del passat, hem de tenir la història ben present i assegurar-nos que serà prou estudiada. De la mateixa manera que existeixen museus sobre l'Holocaust a Alemanya, o tributs per tot Europa en homenatge als milions de víctimes de les guerres mundials, o moments solemnes de record com el ‘Remembrance Day’ que commemoren els britànics cada 11 de novembre. 

TENDÈNCIA INTERNACIONAL

La guerra civil ha rebut sempre una atenció internacional considerable, i un museu contribuiria a la ja desenvolupada infraestructura turística de Catalunya. La iniciativa es podria reflectir en altres museus històrics i, potser, emmarcar-se en una tendència internacional recent d'aparició de nous museus creats en els últims mesos. Per exemple, el Museu Nacional d'Història i Cultura Afroamericana a Washington, inaugurat el mes de setembre passat per Barack Obama, que analitza la història d'esclavitud i segregació dels africans als Estats Units, i que conté gairebé 40.000 objectes. O com la Casa de la Història d'Europa, inaugurada el mes passat, en què es vol estimular el debat per al futur d'Europa.

Encara són vius alguns representants d'una generació que va viure, en la seva pròpia pell, la guerra civil i que podria aportar objectes i històries personals. S'hauria de fer d'una manera imaginativa, que interessés tant a qui no sap res sobre el tema com als experts. Artísticament podria representar un espai molt creatiu. Per exemple, al Museu Nacional d'Història i Cultura Afroamericana hi ha una exposició de manilles utilitzades per als esclaus que aporta molt sobre l'experiència de l'esclavitud.

ESPAI DE RECORD I RESPECTE

Notícies relacionades

Els últims presos de la Model

Emocionant últim comunicat a la Model

El museu hauria de ser atractiu tant per als sentits com per a la ment. Encara que nascuda en els anys 60, les ombres de la guerra civil han marcat la meva vida. A la meva mare, quan tenia set anys, un grup d'anarquistes que havien forçat l'entrada de casa seva li van posar una pistola al front perquè buscaven el seu pare, a qui van trobar i van assassinar després a la presó Model de Barcelona, com a tants altres innocents, en el seu cas per anar a missa. "Sempre el recordo amb la Bíblia a les mans. No sabia res de política", m'ha dit la meva mare centenars de vegades. Ella devia perdre la fe per sempre al sentir aquell revòlver a la pell i els crits d'aquells homes embogits. Per la seva part, el meu pare va veure com els anarquistes afusellaven el seu aquell fatídic estiu de 1936. "És l'única vegada que he plorat", em va dir just abans de morir.

Precisament, la presó Model, que acaba de tancar les portes, podria ser un bon lloc per a un museu on, a partir del record i del respecte per aquelles vides, poguéssim començar a entendre què ens va passar.