Si no ho arreglen, serà un dissabte vulgar

TVE-1 intenta treure's de sobre l'infame record d'aquells xous horripilants que li comprava a José Luis Moreno. Per això ara ha canviat de proveïdor i li ha encarregat a la productora Veralia que li construeixi un programa de varietats. Es diu No es un sábado cualquiera. Ja l'han estrenat. És un empedrat de coreografies i cantants, d'esquetxos humorístics, de minientrevistes, de ninotets que recorden els guinyols, de concursets sobre la marxa..., i amb aquest gran desplegament pretenen impressionar-nos. Però en la seva primera entrega han aconseguit un 6,2% de quota de pantalla. O sigui, ¡cames ajudeu-me! Home, intentem ser equànimes. Aquest xou no és una còpia d'aquells amb què el terrorífic ventríloc ens castigava. És una altra cosa. Aspira a ser un espectacle amb dignitat. El problema és l'aglomeració de material. A vegades un excés d'ingredients a l'olla, en lloc de fer el rostit més gustós, l'acaben espatllant. Cal ressaltar el treball del conductor, Fernando Gil. Com a presentador de xous és un principiant, però té al darrere una notable carrera com a actor. Al Centro Dramático Nacional ha interpretat Buero Vallejo, Lope, Dürrenmatt... La Viquipèdia adverteix que fins i tot va arribar a fer un Enric VIII a la catedral shakespeariana The Globe Theatre. O sigui, Gil demostra posseir una virtuosa trajectòria i un fi paladar. El problema d'aquests intèrprets és que després se'n van a la tele i accepten abaixar el llistó una barbaritat. Incomprensiblement, es rebaixen. Recordo que el 2015 va acceptar un paper -un paperot- en aquell nyap de telecomèdia, estúpida i vulgar, que es deia Anclados. T-5 va haver de retirar-la per expressa recomanació de l'OMS. ¡Ah! No he entès mai per què actors i actrius excel·lents quan aterren a la tele reneguen del control de qualitat. Gil hauria d'exigir que aquest xou que presenta ara fos repensat. Reestructurat. Pel que l'hi va.

ESPANYOL I FAMÓS.- Jesús Calleja (Cuatro) viatjava amb el torero Cayetano Rivera per la Patagònia xilena, i en un remot assentament va preguntar a l'escàs veïnat: «Aquest senyor és molt famós a Espanya. ¿Saben per què?». «¿Per actor de telenovel·la? (...) ¿Per cantant?», van contestar. Al final un va exclamar: «Ja ho tinc. ¡Per delinqüent!». ¡Ahh! Fins i tot a la Patagònia saben que a Espanya fama i corrupció poden ser complementàries.