L'Espanya que no vota Rajoy

Potser no els falta raó als que defensen que Podem buscava un espectacle amb la moció de censura. Però escudar-se en les ànsies de protagonisme de Pablo Iglesias per desdenyar el debat que s’ha presenciat al Congrés és una interpretació com a mínim reduccionista. Irene Montero va retratar l’Espanya que el PP no vol veure. Aquella que no entén per què les esquerres van ser incapaces de posar-se d’acord per convertir-se en una alternativa real i realista. El repàs als casos de corrupció que obligaran fins i tot el president del Govern a declarar a l’Audiència Nacional va ser demolidor i aquesta vegada la ironia marianista no va ser suficient per tapar-ho.

Notícies relacionades

Iglesias ofereix a Sánchez un pacte sense C's

Domènech demanarà al Congrés un referèndum sense vincular-lo a l'1-O

Lamentar-se de la durada de les intervencions (que podrien haver-se escurçat) per evitar entrar en el fons de les denúncies plantejades, ja sigui el reguitzell d’escàndols de malversació amb epicentre al Madrid d'Esperanza Aguirre i companyia o la falta d’una resposta d’altura al conflicte català, sona a excusa. Iglesias és ara com ara l’únic dirigent d’un partit d’àmbit estatal que mira de cara a l’independentisme i no per damunt de l’espatlla. Disposat a entaular un diàleg franc que permeti buscar una solució que no passi per la independència i que acceptaria el resultat d’un referèndum, fins i tot en el cas que el resultat fos contrari a la seva opció. Amb tots els seus defectes, que no són pocs, és l’únic. Fora que el nou PSOE de Pedro Sánchez sigui capaç de liderar un model d’Espanya diferent del que defensa el PP. Perquè si la diferència entre socialistes i populars només és el to, la solució encara està lluny.

Així que seria bo que Iglesias i Sánchez enterressin la destral. Bé per als catalans que no volen separar-se d’Espanya però que entenen que cal donar resposta a l’anhel de gairebé la meitat dels seus conciutadans. Bé per als votants d’esquerra que aspiren a un Govern que els representi, ni que sigui mínimament. Bé per a aquella Espanya que no només s’avergonyeix de tanta corrupció sinó que s’indigna. Aquella que no accepta que el seu Govern miri cap a un altre costat cada vegada que se li recorda que només ha acollit 886 refugiats dels 17.000 a què es va comprometre. Aquella Espanya que no vota Rajoy.