Una estafa multimilionària

Impacten les xifres que es mouen en el cas d’estafa d’Antoni Mas, batejat com el Madoff català en referència al famós cas de l’inversor nord-americà. Són certament molt respectables: almenys 200 milions d’euros dipositats en mans d’un promotor que al seu torn era propietari de diverses empreses de publicitat i d’organització de concerts. D’entrada, un dels aspectes que criden més l’atenció del cas és que empreses i particulars posessin en mans de Mas xifres desorbitades (en un cas, de fins a 40 milions d’euros) amb la promesa de rebre uns interessos fora de mercat com a retorn de la seva inversió. Com és possible que els inversors, grans i petits, confiessin en un home com Mas, des de feia anys sota la lupa de la justícia i amb una experiència professional allunyada de les altes finances, és una de les incògnites que ha de resoldre una investigació que promet ser molt complexa.

Com revela avui EL PERIÓDICO, Mas no és un tauró de les finances. A través d’intermediaris, va aconseguir convèncer persones amb bona posició econòmica o grups empresarials perquè invertissin amb ell en la compra d’espais publicitaris que aparentment havien sigut ja venuts a grans companyies. L’esquema que va posar en marxa –un autèntic carrusel de factures falses– combina aspectes molt rudimentaris amb altres d’una alta sofisticació. Ell mateix va confessar davant els Mossos d’Esquadra quan va témer per la seva integritat física. De l’estafa piramidal de Mas només n’hem vist la punta.