La seguretat hauria de quedar al marge

En pocs dies s’han conegut dos episodis preocupants pel que fa a les relacions entre els governs espanyol i català en matèria de seguretat. Per una banda, el Ministeri d’Hisenda es nega a autoritzar la convocatòria de 500 places d’agents dels Mossos al·legant la regla de despesa que impedeix contractar més enllà de la reposició de les vacants. El permís és només per a 50. Per l’altra, el conseller d’Interior, Jordi Jané, ha sol·licitat la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya prevista a l’Estatut per tractar aquest assumpte i l’amenaça gihadista, amb un nivell d’alerta de 4 sobre 5. El secretari de Seguretat va rebutjar la proposta al·legant falta de «confiança».

És evident que l’actual Executiu català no pot pretendre que el seu flirteig amb la legalitat i la desobediència no tingui conseqüències en el dia a dia. Però de la mateixa manera, el Ministeri de l’Interior no pot passar per alt les obligacions que té envers els ciutadans que viuen a Catalunya. En l’assumpte de la seguretat, els prejudicis no poden imposar-se als fets. Que la Junta no es reuneixi des del 2009 o que sí que es pugui reunir el mateix organisme al País Basc alimenta les suspicàcies d’un boicot en tota regla. Si, com diu el secretari d’Estat, Jané ha mantingut la lleialtat, ha de ser correspost amb la mateixa moneda fins que els fets no diguin el contrari. En cas contrari, el ministeri faltarà a les seves obligacions amb els ciutadans per simple partidisme.