Ni un duro

Cristóbal Montoro i Luis De Guindos no s'assemblen gaire. De fet, no s'agraden gaire. Però comparteixen taula al Consell de Ministres, carteres d'àmbit econòmic (Hisenda i Economia) i últimament els temes que gestionen tots dos estan en el centre de l'huracà. L'altre dia comentàvem en aquestes pàgines el resultat de l'amnistia fiscal feta d'amagatotis per Montoro i que ha sigut qüestionada pel Tribunal Constitucional. Avui toca parlar de les ajudes a la banca.

El Banc d'Espanya ha fet públic el seu últim informe (276 pàgines) en què, entre altres coses, es refereix als diners que «vam invertir» en el rescat bancari. Aquell rescat que, segons alguns dirigents del Partit Popular, mai va existir. Doncs diu el màxim regulador financer que no recuperarem el 70% del que hi vam posar entre tots. Set de cada deu euros. 

És a dir, el supervisor preveu que només es recuperaran 16.337 milions d'euros de les ajudes a les caixes d'estalvi. De la resta podem acomiadar-nos-en. I de nou apareix l'argument de «ho fem per vosaltres». La institució al·lega que el cost per als contribuents sense aquests suports hauria sigut molt més gran. Certament mai ho sabrem. Però sí que coneixem i recordem el que va dir el Govern abans d'arribar a una conclusió que molts temien.

L'any 2012 vam sentir el ministre De Guindos dir en seu parlamentària que no es generaria «cost per a la societat, sinó tot al contrari». La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría també va dir en aquella època que no ens costaria ni un euro. I una frase més per a la història de les hemeroteques: Rajoy va assegurar que el rescat era «un crèdit a la banca» que pagaria «la mateixa banca».

Avui, a més, ens preguntem què pensa realment el Banc d'Espanya sobre quins han sigut els seus propis errors perquè l'informe evita qualsevol autocrítica. Es limita a dir que si no van fer més és perquè no disposaven de les eines necessàries. El Banc d'Espanya ja havia donat mostres d'un funcionament molt deficient en la seva cúpula, per exemple, en la gestió de la sortida a borsa de Bankia. I també en la supervisió que hauria d'haver fet d'altres entitats.

EXÀMENS APROVATS

Notícies relacionades

El Banc d'Espanya dona per perduts 60.613 milions, el 78% de les ajudes a la banca

Twitter era una cerveseria de Múnic

S'ha de recordar que al Banco Popular entre els anys 2011 i 2016 únicament li van posar pegues en un dels quatre exàmens realitzats (test d'estrès portats a terme pel Banc Central Europeu, l'Autoritat Bancària Europea i el Banc d'Espanya). 

L'altre dia, De Guindos va dir que als ciutadans no ens costarà ni un duro tampoc el cas del Banco Popular. En principi és una operació entre privats en què efectivament no hi hauria d'haver una intervenció pública. Ja ho veurem.