La democràcia piratejada

Els delictes amb autoria de 'hackers' russos, o almenys que se’ls atribueixen, són innombrables. Sembla que a aquests corsaris digitals no se’ls resisteix res. Han pogut amb les màquines escurabutxaques de casinos de tot el món, van filtrar l’últim capítol de la sèrie 'Sherlock', es van introduir en el sistema elèctric dels Estats Units a través d’una planta a Vermont, i fins i tot van manipular la xarxa de transport públic de San Francisco perquè fos gratuïta. Gegants del 'software' com Microsoft tampoc s’escapen dels atacs. Tot i que, per cert, l’atac no va ser exactament dirigit a Microsoft, sinó al Partit Demòcrata, aprofitant un error de seguretat en el 'software' d’aquesta companyia, en el qual van utilitzar, també, un 'spyware' especial per a dispositius Apple creat per l’FBI.

L’origen de la fama i la reputació dels 'hackers' russos comença als anys 90. Davant el col·lapse de l’antiga Unió Soviètica, molts matemàtics i físics es van quedar sense feina i van buscar activitats alternatives. Tot aquest coneixement tècnic es transfereix a nous ciberguerrers en escoles de 'hackers' semiclandestines, on aprenen no solament a detectar vulnerabilitats, sinó també les últimes tendències sobre la generació de virus i com combatre’ls.

Alguns d’aquests 'hackers' ja han aconseguit fama mundial. Vladímir Levin, Ígor Klopov i Ievgueni Bogatxov són noms que ja han passat a la història. Aquest últim va ser un dels més buscats per l’FBI el 2015, va ­crear el virus 'Gameover Zeus' amb el qual es pressuposa que va poder robar més de 100 milions de dòlars. També es creu que pot ser un dels implicats en la comentada i suposada alteració dels resultats de les eleccions presidencials dels EUA del 2016. La conclusió, després de repassar l’hemeroteca, és que els 'hackers' russos són una verdadera amenaça, tal com indiquen els serveis d’intel·ligència dels EUA.

Els ciberdelictes que més han preocupat aquests últims mesos estan relacionats directament amb la manipulació d’eleccions. I d’això s’ha acusat repetidament Rússia. Una acusació que projecta una llarga ombra sobre la victòria de Donald Trump. Relacionat amb aquest tema referenciava Ievgueni Bogatxov i la seva suposada implicació. A més, ja han sigut diverses les detencions que s’han produït, una a Barcelona, on es va detenir un programador rus per ordre dels EUA. Aquesta detenció tenia lloc gràcies a la investigació de l’FBI sobre els suposats nexes entre el Kremlin i l’equip de Trump per derrotar Hillary Clinton. Aquesta trama russa, que dia a dia està acorralant l’electe Trump, segueix creixent. Sembla que, a més de Clinton, també van ser objecte d’atacs funcionaris i ordinadors del sistema electoral dels EUA. Aquestes notícies cada vegada posen més en entredit la curta victòria de Trump, que, malgrat haver perdut per gairebé tres milions de vots, va aconseguir la presidència per una mica menys de 78.000 vots estratègicament guanyats a Michigan, Wisconsin i Pennsilvània.

Fins i tot la prohibició de feina a empreses i desenvolupadors russos ha provocat que alguns d’ells, com és el cas d’Alisa Esage, es queixin que estan sent caps de turc per amagar els verdaders autors de l’atac. L’ombra del dubte ja afecta les eleccions de més de 20 països. Segons el cap d’Intel·ligència dels EUA, James Clapper, Rússia ha pogut influir en la situació política de més d’una vintena de països durant els últims quatre anys. Fins i tot s’assenyalava que ja van atacar la campanya de Barack Obama el 2008.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El cas més recent s’ha produït en les eleccions presidencials franceses. Dues setmanes abans dels comicis, l’equip de campanya electoral d’Emmanuel Macron va patir l’atac de Pawn Storm, els mateixos que van filtrar els correus electrònics de Hillary Clinton. L’atac es va confirmar dos dies abans de les eleccions, i es van filtrar nou gigabits de correus electrònics de la campanya del llavors candidat i avui president de França. 

El dubte està sembrat. I encara que els atacs poden tenir origen a Rússia o ser protagonitzats, majoritàriament, per ciutadans d’aquesta nacionalitat, encara s’ha de demostrar la vinculació directa del Govern del seu país en aquestes operacions. Però aquest vincle sembla cada dia més fort. En qualsevol cas, que la nostra democràcia pugui ser piratejada per alterar o manipular les nostres decisions lliures és avui una amenaça real i possible.