Sense frau viuríem millor tots

Els responsables d’Eco­nomia dels països de la ­zona euro van arribar dijous passat a un principi d’acord per concedir una nova ajuda financera a Grècia, per un import de 8.500 milions d’euros. Aconseguir aquest pacte, que encara no és definitiu, ha costat setmanes de negociacions, amb el rerefons d’un país arruïnat que sense aquesta quantitat no podria fer front al pagament de venciments que ha de cobrir al juliol. El mateix dia, el Consell d’Economistes va xifrar en 26.000 milions la pèrdua d’ingressos derivada del frau fiscal a Espanya. És a dir, el que deixen d’ingressar les arques públiques i que es podria i s’hauria d’utilitzar per millorar els serveis, assegurar les pensions o reduir el creixent deute. Aquesta xifra és gairebé la meitat del que no es podrà recuperar del rescat bancari espanyol, o, comparant-la amb el cas grec, la quantitat que permetria al país al caire de l’abisme pagar tres vegades aquests deutes immediats que l’angoixen.

I això tenint en compte que el càlcul fet pels economistes espanyols és un dels que atribueixen una de les xifres més baixes a l’impacte del frau fiscal. Altres estudis internacionals calculen que es deixen d’ingressar 75.000 milions a l’any. Sigui com sigui, fins i tot amb el barem més baix, és una xifra impressionant. El pes de l’economia submergida va arribar al 19,2% del producte interior brut (PIB) el 2012, última dada comparable de l’estudi dels economistes, només superada per Portugal, Itàlia i Grècia.

Davant la magnitud d’aquest fenomen i la seva reiteració en el temps, sembla mentida que els estats no dediquin molts més esforços a batallar i a descobrir el frau fiscal. Amb 26.000 milions d’euros a l’any més, imagineu-vos el que es podria fer: és pràcticament el pressupost que necessita la Generalitat de Catalunya per funcionar durant tot un any i que inclou des de l’ensenyament fins a la sanitat, passant per les presons i tota l’estructura funcionarial.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No ha sigut fins fa poc que el Govern català s’ha posat les piles per lluitar contra el frau fiscal dins de les seves possibilitats a Catalunya. Es munta un escàndol per la creació d’un impost sobre les begudes ensucrades, del qual s’obtindran 40 milions, mentre que la hisenda catalana va fer aflorar 170 milions només el 2016. Xifra que, a més, va ser infe­rior a la de l’exercici anterior. El mateix que va passar amb l’Estat: va destapar activitats submergides per valor de 14.883 milions el 2016, un 5% menys que un any abans.

No té cap lògica, vist des de l’interès general, que no es dediquin més esforços a la lluita contra el frau fiscal. Potser l’única raó són interessos particulars.