Un aniversari destacable
Sesquicentenari
Aigües de Barcelona arriba al segle i mig d'existència estesa per tot el món
lpedragosa7698615 barcelona 5 2 2008 preparativos en barcelona p160316185017 /
El 19 de juny de 1867 es constituí, a la ciutat belga de Lieja, la Compagnie des Eaux de Barcelone. Comptava amb les aportacions del Crédit Général Liégeois, de la Compagnie Générale des Conduites d’Eau i d’altres capitals belgues i francesos. El vigor de la burgesia industrial europea anava en auge, estimulada per la gran expansió que vivia l’activitat socioeconòmica. Barcelona acabava de dotar-se d’un nou pla de reforma i eixample, el famós Pla Cerdà, aprovat l’any 1859, que representava una oportunitat de negoci per a les noves empreses de serveis. El temps demostraria que, més encara que el negoci, el servei va ser el nord de la nova companyia.
L’any 1882, el mateix Crédit Général Liégeois i la Société Lyonnaise des Eaux van crear a París una nova societat, a la qual s’incorporà la Compagnie des Eaux de Barcelone: la Société Générale des Eaux de Barcelone, la seu social de la qual es traslladà a Barcelona l’any 1919. Un any després, diversos bancs catalans i espanyols van adquirir la companyia, que esdevingué la Societat General d’Aigües de Barcelona, la qual ha anat canviant de mans d’aleshores ençà. Actualment és propietat de la multinacional francesa Suez Environnement (el segon accionista de la qual és Criteria Caixa).
Amb el temps, la Societat General d’Aigües de Barcelona, coneguda durant anys com Agbar, esdevingué un grup multinacional integrat per 128 empreses d’arreu del mon, la matriu del qual sempre ha estat aquella primera Aigües de Barcelona que rebé de l’ajuntament barceloní l’encàrrec d’abastar l’Eixample i la ciutat en general. L’any 2013, la fusió d’actius de l’antiga Aigües de Barcelona amb els serveis de sanejament metropolitans donà lloc a la nova Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, una companyia mixta público-privada.
De tota aquesta atzarosa història empresarial sobresurten avui dos fets significatius. En primer lloc, que la companyia acaba de complir 150 anys; en segon, que té actualment el compromís legal d’ocupar-se del cicle integral de l’aigua a l’àrea de Barcelona. La història sesquicentenària no és un tema menor en els temps que corren, on l’efimeritat sembla presidir-ho tot. Han estat cent cinquanta anys de vaivens accionarials, però de continuïtat tècnica. En efecte, la companyia ha mantingut el seu caràcter d’empresa tècnica catalana, amb sagues familiars de treballadors i tècnics que han exhibit sempre un gran rigor tecnocientífic i una clara voluntat de servei públic, fins al punt que, col·lectivitzada, garantí el subministrament normal durant tota la guerra civil. Avui dia, la companyia és un referent mundial en gestió de recursos hídrics urbans.
La qüestió del cicle integral és també destacable. Que l’abastament d’aigua potable i el tractament d’aigües residuals estiguin en una sola mà permet gestionar el cicle de manera integral. De moment, la companyia presta els dos serveis a 3,5 milions de persones, però encara no ha pogut tancar el cicle: l’aigua depurada s’aboca al mar, a raó d’uns 10 m3 cada segon... Això no és, encara, gestionar cap cicle integral. El sesquicentenari seria una bona ocasió per avançar en aquesta línia i, així, deixar de tractar com si fos abundant un recurs que, en realitat, és ben escàs.
En tot cas, els propòsits higienistes del Pla Cerdà s’han complert amb escreix quant a l’abastament d’aigua i al sanejament. En el darrer quart del segle XIX, Aigües de Barcelona emprengué una gran nombre d’obres de captació i distribució d’aigua potable, tant a la conca del Besòs com a la del Llobregat.
Notícies relacionades
Potser la més significativa va ser (1905) l’estació de bombament dels aqüífers del Llobregat, a Cornellà, encara en funcionament i museïtzada en les seves parts ja obsoletes (Museu de les Aigües). Tot plegat va permetre deixar enrere aquella Barcelona sense aigua corrent i de fonts públiques escasses de l’època de Cerdà, aquella Barcelona de pous contaminats i recurrents epidèmies de còlera.
Jo encara recordo els dipòsits d’aigua als terrats de Barcelona, quan l’abastament era continu però escàs (un fil d’aigua que arribava sense parar). Aleshores, pocs tenien aigua corrent, predominava l’aigua de dipòsit. Fer que ara hi hagi a tothora aigua potable corrent i a pressió correcta, tant en una planta baixa de la Barceloneta com en un àtic de la Bonanova, és un fet prodigiós que ens sembla banal de tan quotidià. Ens falta tancar el cicle. En tot cas, feliç sesquicentenari, Aigües de Barcelona!
