Viure sense carn

La meva àvia a vegades m’explicava les batalles de la guerra i la postguerra, i com en aquells anys va passar gana. No tenia res per menjar i fins i tot en més d’una ocasió, quan de manera inusual li havien servit un plat de carn... de conill, en realitat, com va saber temps després, el que estava menjant era gat. Ja ho diuen ja, que fàcil que és vendre’ns gat per llebre. Si abans faltava carn, avui sovint en sobra. Molt han canviat les coses en poc temps, i ens hem convertit en consumidors compulsius de proteïna animal. A Espanya, entre els anys 60 i 90 la seva ingesta es va multiplicar per quatre, segons el Ministeri d’Agricultura, i encara que en els últims temps la tendència s’ha estancat i fins i tot reduït, la xifra de 50 quilos de carn consumits per persona i any se situa molt per sobre del que recomana l’OMS. Els escàndols alimentaris, una preocupació més gran sobre el que mengem i la crisi econòmica, que ha dificultat a certs col·lectius l’accés a aliments frescos i de qualitat o la compra de carn i peix, han empès cap a una reducció del seu ­consum.

    

A escala global, les xifres no han fet sinó augmentar, en particular als països del sud, i especialment a l’Àsia, on les projeccions de l’OCDE i la FAO apunten un increment del 26% d’aquí al 2023, mentre que a Europa i Amèrica del Nord, on la demanda ja per si mateixa és alta, el seu creixement serà feble. A l’Índia, per exemple, un país eminentment vegetarià però amb una tendència a l’alça, menjar carn s’ha convertit en un pràctica que dona prestigi i estatus social.

La nostra addicció al consum de carn surt cara al planeta. Una dada: per produir un quilo de carn bovina es necessiten 15.000 litres d’aigua, i no perquè les vaques beguin molt sinó perquè la consumeixen indirectament amb el que mengen (grans i especialment farratge). ¿Una piscina petita per obtenir quatre filets de vedella? Una absurditat. En canvi, produir un quilo de blat requereix poc més de 1.000 litres d’aigua i un quilo de patates 255 litres, segons dades de l’Atlas de la Carn. Facin números. I si el consum de carn segueix creixent, com es preveu, la quantitat d’aigua necessària per alimentar la ramaderia intensiva (que necessita molta més aigua que la que pasta a l’exterior) es duplicarà a mitjans d’aquest segle. I no tothom pot permetre’s comprar un tros de carn.

    

Els costos socials són també elevats. Un terç de les terres de cultiu i el 40% de la producció de cereals del món es destinen a la cria industrial de gallines, porcs, vaques... en lloc de donar directament menjar a la gent. Es calcula que uns 3.500 milions de persones, la meitat dels habitants del planeta, podrien nodrir-se amb el que consumeixen aquests animals, segons dades del Grup ETC. Una pregunta resulta ineludible: ¿la fam es deu al fet que no tenim menjar o que no podem accedir-hi? La qualitat de la carn deixa molt a desitjar. Sense anar més lluny, l’OMS assegurava el 2015 que el consum de carn vermella i processada pot causar càncer colorectal, de pàncrees i de pròstata principalment, i que aquestes possibilitats augmenten amb la quantitat ingerida. A més a més, avui dia se subministren a escala global més antibiòtics a animals sans que a persones malaltes, perquè sobrevisquin a unes condicions insalubres de confinament fins a arribar a l’escorxador. Els animals deixen de ser considerats éssers vius per convertir-se en objectes i mercaderies. La distància entre el camp i el plat s’ha fet tan gran que ja no som conscients que darrere d’un plat de lasanya, un tall de pernil o fins i tot un pit de pollastre hi havia vida.

Darrere d’aquest model, no obstant, hi ha qui hi surt guanyant, i molt. La indústria ramadera concentra el seu poder cada vegada en menys mans, en detriment dels petits agricultors, el benestar animal, la salut dels consumidors i del medi ambient i els drets laborals. Aquí a Catalunya gairebé tenim tants caps de porc com de persones, amb l’impacte tan negatiu que això genera en el territori, com ha estat denunciant des de fa anys el Grup de Defensa del Ter. Les protestes recents dels treballadors del sector carni a Osona apunten també a l’alta precarietat del sector.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

¿Què podem fer? Ja va sent hora que ens preguntem si és possible seguir menjant tanta carn i de tan mala qualitat. La ramaderia camperola, ecològica i a petita escala és una alternativa, però també és possible viure sense carn. Alguns així ho fem.