Ni era príncep, ni blau, ni anava a cavall

Deu ser desesperant actuar a la gan plataforma de Tele 5, en el privilegiat espai de dues hores de prime time, i només aconseguir audiències exigües, per sota de la mitjana de la cadena. Li està passant al famosíssim i admirat Risto Mejide amb el seu programa All you need is love... o no. S'ha de reconèixer, això sí, que hi posa voluntat i esforç. De fet, el programa ja ha sigut retocat per tornar a les entrevistes impacte, posant-hi personatges que es puguin vendre com a ganxos i que concitin morbo en l'audiència.

Fa dues setmanes van contractar Bárbara Rey. L'anunci era que parlaria de les seves experiències sexuals. O sigui, se suposava que alguna coseta diria de la seva famosa relació amb Joan Carles I. No va dir ni piu. ¡Ah! Un disgust per a l'audiència.

La setmana següent, el convidat va ser David Bustamante. Havia de parlar de les ruptures i els desenganys amorosos. Però Bustamante, que és llest, no va caure en la trampa. Ni una paraula sobre Paula Echevarría. ¡Ah! Un altre disgust per als que havien picat l'hami esperaven una gran xafarderia.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Aquesta setmana, en una mostra de prospecció arqueològica, han construït un túnel cap enrere, han retrocedit 20 anys com a mínim, i els ha sortit Antonia Dell'Atte de la ultratomba televisiva. En aquesta ocasió el ganxo era: «Antonia Dell'Atte i Ana Obregón per primera vegada, després de 20 anys, parlen en un plató de televisió». En efecte, no van poder utilitzar la paraula «juntes» en un plató, perquè no van aconseguir que Ana Obregón hi fos de cos present. Van haver de conformar-se amb una conversa telefònica. Home, el tema tampoc suscita interès. L'única matèria comuna a aquestes dues senyores és el Caro Dado Alessandro Lecquio, i és clar, davant un afer tan antic, tan vell, tan espremut -fins a l'avorriment- per les cadenes als anys 90, no és estrany que tinguessin tan poc èxit. No obstant, com que soc un nostàlgic, vull tributar un reconeixement a aquestes dues dames que fa 25 anys van compartir un pollastre. Mantenen un excel·lent sentit de l'humor. Ana va preguntar: «Escolta, Antonia, ¿tu creus que vam trobar el príncep blau? ¿O no era del blau que ens agradava?». I Antonia va respondre: «Era d'un blau diluït, i a més a més no era príncep, ¡i ni tan sols anava a cavall!».

¡Ahh! Aquest breu diàleg va ser bo. Però insuficient per nodrir un programa de dues hores. Jo crec que Risto ha de tornar al Chester.