Una llengua pròpia

Ensenyar l’anglès als joves és la millor manera d’acabar amb la pobresa mundial», deia l’antic president israelià Shimon Peres al Fòrum Econòmic Mundial a Davos. «Els idiomes obren portes a oportunitats i al progrés arreu». Però Catalunya, que ha tingut sempre una vocació internacional, continua suspenent en l’anglès.

D’això me’n vaig adonar ja fa més de 20 anys quan vaig anar, com a estudiant Erasmus, a una universitat anglesa, on hi havia estudiants de diversos països d’Europa, d’Àsia, d’Amèrica. Feia una mica de vergonya perquè els catalans i els espanyols érem els que parlàvem pitjor l’anglès. Escoltàvem, amb enveja, com els escandinaus, holandesos, alemanys s’aproximaven a l’anglès nadiu. Xinesos i coreans s’expressaven perfectament i, quin gust, tots ens podíem entendre en una sola llengua. Fins i tot els nostres veïns portuguesos el parlaven molt bé. Vaig saber, llavors, que no tenen doblatge i tot ho veuen en versió original, des de petits.

El doblatge

En aquest sentit, recordo aquells anys 90 quan encara la Generalitat de Pujol lluitava per aconseguir el doblatge en català, «per no ser menys» que els espanyols, quan el que haurien d’haver fet és passar directament a les versions originals. El necessari i exitós desig de fer del català una llengua normal tristament va pagar el peatge, en aquest cas, de l’anglès.

La Generalitat ha anunciat la Catalunya trilingüe, per activa i per passiva, en les últimes dècades, en l’àmbit educatiu especialment, però la cosa ha quedat sempre en paraules, sense cap voluntat real d’invertir en la qüestió, de conscienciar la gent de la importància i de formar el professorat perquè pugui impartir assignatures en anglès. Continuem anant a congressos internacionals i sense poder expressar-nos bé en la llengua que tothom parla, i això crea una situació de desavantatge i de pèrdua d’oportunitats. La cosa arriba al màxim exponent i la majoria de presidents espanyols s’han atrevit a representar Espanya pel món necessitant traductors, cosa que dona una imatge pèssima del nivell educatiu del país.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Certament, l’actitud envers les llengües canvia amb els temps. La llengua internacional i de prestigi havia estat el llatí, i de cara al futur ho serà el xinès mandarí, que està pujant en importància internacional a remolc de l’auge econòmic, però l’anglès continuarà sent la llengua franca encara durant anys. A més de ser la llengua més parlada, la majoria de companyies multinacionals tenen l’anglès com a llengua principal i les grans companyies com Facebook, Google i Youtube sorgeixen del món de parla anglesa.

Milions de persones arreu continuen fascinades per la música i la cultura anglesa i per Hollywood, que genera encara un estil de vida que molta gent vol imitar. Sense oblidar que al sud d’Europa encara carreguem la feixuga llosa de l’atur juvenil, que és el més alt d’Europa i, per tant, l’emigració continuarà augmentant. De fet, en el món global, l’anglès ja no hauria de ser considerada una llengua estrangera. Hauria de ser tan nostra, quasi, com el català.