Les enginyeres són de Mart i els esteticistes de Venus

Som sexistes? Probablement diríem que no, però la majoria no és conscient de ser-ho. Com podem saber si, en els nostres comportaments diaris, normalitzats i habituals, estem reproduint costums i trets sexistes? Si no ens han educat ni ensenyat les seves conseqüències, se’ns fa molt difícil evitar-ho. Però, és necessari saber que afecta a totes i cadascuna de les esferes de la nostra vida: social, personal, familiar i laboral.

Tot i que estem en continu procés de canvi i volem avançar cap una societat totalment igualitària, el rol tradicional de les dones continua estant lligat a les tasques domèstiques i de cura, és a dir, un àmbit invisible, no valorat i no remunerat; en canvi, el rol dels homes es correspon amb l’ocupació de l’espai públic, el treball productiu i ser el “breadwinner” de la llar (els que es guanyen el pa i s’encarreguen de proveir la família).

Inclús abans de néixer, quan li preguntem a una dona embarassada el sexe de la criatura que espera, en el nostre imaginari ja estem construint el futur del nadó en funció de si és nen o nena. No us sembla que ja ens han etiquetat abans de poder triar? Per tant, ens ensenyen i aprenem a ser home o dona de manera diferencial, fins i tot oposada. I al llarg de totes les etapes de la nostra vida ens reforcen aquesta identitat de gènere desigual. Ja sigui a l’escola, als mitjans de comunicació, al llenguatge, a les empreses, com en les nostres relacions personals i familiars, es reprodueixen els estereotips que, conscient o inconscientment, atribuïm a cada sexe.

I això té un doble impacte: d’una banda, en les nostres actituds i, per tant, en allò que fem; i d’altra banda, en allò que rebem, i, per tant, en els obstacles que ens trobem. Serà difícil arribar a tenir un mercat de treball igualitari i inclusiu si des de la infantesa ens orienten cap a un camí condicionat pel sexisme.

On estan les enginyeres, les brokers, les científiques, les banqueres, les cirurgianes i les empresàries? I de la mateixa manera, on estan els esteticistes, els mestres d’educació infantil, els infermers, els treballadors socials i els caixers? Probablement sigui conseqüència de diversos factors i la manca de models de referència n’és un. Les trames de les sèries de televisió, els anuncis de publicitat, les vides dels personatges dels contes i els exemples històrics dels llibres de text gairebé sempre reforcen els estereotips sexistes i no inclouen la diversitat. Això no ajuda a despertar en els homes vocacions en l’àmbit social, ni a les dones a contemplar professions del món tecnològic, per exemple.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A banda de la feminització i la masculinització de les ocupacions, hi ha barreres invisibles que dificulten que les dones promocionin professionalment, accedeixin a càrrecs directius i tinguin possibilitat d’influir en les decisions. Perquè els falsos mites ens diuen que ni l’ambició és femenina ni el lideratge és cosa de dones, i no ajuden a trencar el sostre de vidre. Michelle Bachellet, primera directora d’ONU Dones, deia que “si una dona arriba a la política, canvia la dona; però si moltes dones arriben a la política, canvia la política”.

Els canvis no s’assoleixen d’un dia per l’altre i segurament no transformarem el mercat de treball fins que no s’incorporin les futures generacions que hagin crescut amb una educació no sexista. I això no passa sol: és una responsabilitat compartida entre el món acadèmic, institucional, polític i econòmic. Des de Barcelona Activa treballem per sensibilitzar, informar i formar les persones treballadores i les empreses en l’evolució cap a un entorn laboral igualitari, on la diferència i la diversitat siguin factors d’inclusió i d’enriquiment personal i professional. Sumant esforços i teixint complicitats podrem aconseguir-ho.