Diners, rebel·lió i paciència

Pot fer molta o poca ràbia pagar una milionada per un jugador que s’ha criat a les mamelles de la Masia. Dependrà de cadascú. Evidentment, hauria de ser més estesa l’actitud exasperada davant un altre gran desemborsament en favor de l’Arsenal. S’han construït un estadi amb diners blaugrana. I a canvi d’escasses apostes memorables. Només per això, la predilecció per Héctor Bellerín hauria de replantejar-se seriosament. 

Una altra qüestió per a la reflexió més pausada hauria de ser si convé empenyorar els mobles per un lateral dret. Acceptaríem llavors que tot l’onze ha d’estar format per superestrelles, almenys en el preu. Costa d’assimilar. Però el mercat futbolístic s’assembla al mercat immobiliari d’una gran capital: qualsevol cova val una fortuna, qualsevol jugador, fins i tot un lateral, és com un àtic dúplex al centre mateix.

A sobre, en el futbol d’alt estànding, sembla que pocs volen vendre; ningú es veu en la necessitat davant de tant xeic i tant magnat. Només si el jugador en qüestió és sobrer de veritat. El bloqueig només es pot alterar, doncs, amb una actitud irreductible del Verratti de torn, que és la via que sembla haver adoptat el centrecampista del PSG.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Explicava ahir 'L’Equipe' que Verratti ha posat en mans d’advocats el seu desig d’incorporar-se al Barcelona, temptejant l’abast que pot tenir la seva rebel·lió. ¿Què passaria si no es presentés a l’inici dels entrenaments parisencs, programats per al 4 de juliol? És el que va fer Mascherano per sortir del Liverpool i fitxar pel Barça, i li va sortir bé. És el que va fer també Fernando Llorente amb l’Athletic per fitxar pel Juventus i li va sortir més aviat regular: el club el va castigar amb l’ostracisme durant una bona temporada.

És una estratègia de risc que requereix paciència. Diners i paciència. En grans proporcions. Tocarà esperar, doncs.