La guerra particular

Una infinitat de persones ens ha declarat personalment la guerra a cadascun de nosaltres, és a títol col·lectiu però també particular. El seu objectiu és matar. Tenen dos avantatges: no tenen límits i estan disposats a morir en l’empresa. Una de les lleis no escrites de la guerra tradicional era que qui agredia intentava –si li era possible– sobreviure, però en aquesta l’únic important per a ells és causar baixes. Aquesta guerra té altres característiques específiques. El nostre enemic no té organització, cada soldat fa el que pot quan pot i com pot, no disposa de jerarquies de comandament, les armes les posen combatents sense pressupost, maten gràcies a la imaginació en carnisseries low cost. Els seus atacs voregen la indetectabilitat: no els coneixem, van sense uniforme, se’ns assemblen en tot.

    

Hem vist variants molt senzilles: l’esclafament físic de persones amb qualsevol tipus de vehicles, el degollament amb ganivets, autoimmolacions amb explosius, trets amb armes dels circuits de la delinqüència... Ens han atacat en tot tipus de llocs, mentre preníem alguna cosa en una terrassa, passejant, celebrant una festa, fent qualsevol cua turística... No fa falta cap gran imaginació per preveure el futur: nous escenaris amb verins, incendis, contaminacions... Tot el que pugui suposar fer mal és susceptible d’incorporar-se de mica en mica a l’espiral.

    

Lamento escriure aquestes línies desencoratjades perquè estem preparats per encarar qualsevol cosa menys aquest desinterès enemic per la vida, que inclou la seva. Multiplicarem la prevenció, modificarem el nostre sistema de vida per oferir menys ocasions, però encara que ens sàpiga greu disposem d’una alternativa: conviure amb aquesta nova anormalitat o renunciar essencialment a ser com som, i només podem optar per la pri­mera.

Un altre risc més  

Hem d’incorporar aquest risc a altres que ja hem anat digerint: el de les segures morts del trànsit, les bogeries d’alguns dels que regeixen el món, els grans errors tecnològics o la contaminació que ens asfixia. Sabem que darrere d’aquesta guerra hi ha moltes injustícies, abusos dels nostres avantpassats i de nosaltres mateixos, molta indiferència davant gent que es va desesperar esperant en va un món més equitatiu. Però sabem així mateix que també deriva de la maldat egoista, de la falta de respecte a l’home, de religions utilitzades com a estilets de dominació, de l’eterna persistència de la llei del més fort.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

    

També sabem que encara que ens endinsem en una enèsima Edat Mitjana tenebrosa, el món actual és objectivament millor que els anteriors perquè ara hi ha moltes més persones que mai conscients del seu dret a la llibertat. Però és molt difícil viure així.