'The show must go on' (o no)

Tony Bennet va haver de suspendre els seus concerts d’aquesta setmana a Barcelona i Madrid, a causa d’una afonia sobtada. Als seus 90 anys (91 en farà el 3 d’agost) segueix amb el desig intacte de pujar cada nit a l’escenari. Ignoro si ja està recuperat, però a la seva pàgina web s’hi manté l’anunci del concert de Dublín, per demà diumenge 25, i els de Londres i París, per a la setmana que ve.

Incansable, Tony Bennet –l’únic crooner que ha pogut plantar cara a Frank Sinatra– fa 70 anys que fa aquest ofici. El  mateix dia que arribava a Barcelona per a la suspesa actuació, el Congrés dels EUA li concedia un dels seus màxims honors, el Gershwin Prize for Popular Song pel treball de tant de temps. Recordo amb quina emoció el vaig veure i vaig aplaudir en el seu primer concert a Barcelona, al teatre Tívoli, el 13 de maig de 1996, convençut que, a punt de complir ell els 70, no hi hauria gaires més ocasions de disfrutar-lo. Ignorava, és clar, la seva vitalitat, el seu ànim, la seva empenta i –en les seves pròpies paraules– «les meves ganes il·limitades de fer feliç la gent».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta mateixa setmana, Daniel Day-Lewis, l’actor amb més Oscar (3), ha anunciat que deixa l’actuació. Als seus 60 anys, 35 dels quals dedicats al cine i al teatre, abandona l’ofici. Declara que està immensament agraït al públic que l’ha acompanyat durant tot aquest temps, però que no tornarà a actuar. Ja el 1989 va posar fi, de manera abrupta, a la seva carrera teatral quan, víctima d’una crisi d’ansietat enmig d’una representació de Hamlet al National Theatre de Londres, va abandonar l’escenari per no tornar-hi. Mai més se’l va veure en un teatre.

El dilema

35 anys de treball de Day-Lewis davant dels 70 de Bennet. Dues maneres d’exercir carrera i compromís. Entenc les decisions de l’un i de l’altre per seguir o parar, potser perquè jo mateix em debato en aquest dubte des de fa temps. Alguns deleguen en el públic l’hora del mutis final. Altres decideixen abaixar el teló amb les pròpies mans. ¿On és la raó? ¿On és l’encert? Vet aquí el dilema.