¿I si convertim l'1-O en un 15-M?

El Govern de la Generalitat ha anunciat la data i la pregunta del "referèndum unilateral". Anem al gra. A Podem Catalunya sempre hem dit dues coses amb absoluta claredat: a) els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i b) la millor manera és mitjançant un referèndum amb garanties, amb un cens, una campanya que ens permeti saber què votem, amb regles clares d'aplicació dels resultats i reconeixement internacional d'aquests. Un referèndum que, lamentablement, ara no es pot fer. I, com que no es pot fer, la Generalitat ha posat la directa i ha anunciat un "referèndum unilateral".

No és el referèndum que nosaltres creiem necessari, però davant la possibilitat que aquest escenari arribés, el 15 de maig (15-M), Podem Catalunya va obrir debats en els seus 96 cercles per avaluar quina havia de ser la nostra postura davant una convocatòria que, finalment, ha tingut lloc.

En aquests debats la nostra militància va expressar de manera majoritària (un 62% dels cercles) que, davant un "referèndum unilateral", Podem no li podia girar l'esquena. Sense ser el nostre escenari, calia "participar-hi com a acte de mobilització". Una postura a la qual recentment s'ha sumat Xavier Domènech en nom dels comuns. 

Quan vam comunicar els resultats dels debats, la reacció de certs sectors independentistes ens va cridar l'atenció: "Això vol dir que reconeixeu la sobirania de Catalunya" o "no volen reconèixer que el referèndum serà vinculant". I una de les més repetides: "Voleu un nou 9-N". Nosaltres no ho veiem així.

Creiem que el resultat d'aquests debats obren la porta a terrenys polítics no explorats i sobre els quals construir camins que ens facin avançar junts en les reivindicacions nacionals i socials del nostre país. Un camí per on puguin transitar de la mà dues forces tectòniques poderosíssimes que molt sovint han actuat separades: el moviment sobiranista i el 15-M. ¿I, si en lloc d'en un nou 9-N, convertim l'1-O en un 15-M? M'explico.

LA NIT EN QUÈ TOT VA CANVIAR PER SEMPRE

Plaça de Catalunya. 20 de maig del 2011. 23.59 hores. Només faltava un minut perquè entrés en vigor la prohibició de reunir-se en espais públics decretada per una Junta Electoral desbordada per un 15-M indòmit. Quan van tocar les dotze, les desenes de milers de persones allà reunides van emmudir durant un minut i, amb les mans aixecades, van decidir que ja no tenien por de les multes. Aquell silenci va ressonar en centenars de places de l'Estat i va canviar el curs de la història.

Poc després, Felip Puig desallotjava la plaça de Catalunya violentament i, dies després, el 15-M envoltava el Parlament i feia tremolar el Govern 'bussines friendly' d'Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho. Un Govern que al cap de poc -i per assegurar-se la supervivència- va pujar a l'onada sobiranista, més per necessitat que per convicció.

Mas reprimia amb violència el 15-M i rebia a Palau els manifestants sobiranistes. Era igual que molts "indignats" participessin en les manifestacions de l'ANC. Era igual que molts independentistes baixessin a les places indignades. Aquesta dualitat, cultivada des del poder, va quedar gravada a foc en l'imaginari i ha dibuixat un mapa diabòlic on dues forces profundament renovadores han operat durant anys en plans simbòlicament separats.

LA RECONCILIACIÓ NECESSÀRIA

El pacte de Mas i el PP es va trencar, però l'actuació nociva de Boi Ruiz va continuar perjudicant el sistema sanitari públic, els Mossos de Puig van seguir reprimint i el 3% va seguir aflorant. Després naixia Podem i trencava el bipartidisme fent bandera del dret a decidir dels catalans, Ada Colau es convertia en alcaldessa i En Comú Podem guanyava les eleccions generals dues vegades consecutives. Fins i tot el PSOE aquests dies està aprenent a pronunciar "plu-ri-na-cio-na-li-tat". Avanços impensables fa uns anys, però encara insuficients. El referèndum imprescindible per a Catalunya avui no es pot fer. ¿Com seguir?

Hi ha dos fets que ens donen pistes. El PP perdia els papers amb el 15-M i els perd avui amb Catalunya. Els grans poders econòmics, el Cercle d'Economia i els seus entramats mediàtics carregaven contra el 15-M i avui tremolen davant una Catalunya que posa en qüestió un ordre territorial i constitucional fet a la seva mida l'any 78. I una altra pista: les clavegueres de l'Estat -sota el comandament de Jorge Fernández Díaz- funcionen amb la mateixa eficàcia delinqüencial per perseguir polítics independentistes que per destruir Podem amb informes falsos.

Més coses: Mas, Puig i Ruiz ja no hi són, ERC es consolida, l'antiga Convergència cau a les enquestes, En Comú Podem marca el pas al Congrés i Colau demostra que una altra manera de governar la capital de Catalunya és possible. Avui, en aquest context i a pesar de la història que ens separa, hem de tenir la valentia d'explorar nous camins que permetin seguir impugnant un règim del 78 que ja no convenç. Ni a "sobiranistes" ni a "indignats".

Una persona de Podem comentava fa uns dies en el seu cercle: "Jo no soc independentista, no crec en una Catalunya independent, no penjaré mai una estelada al balcó i la dreta catalana sempre em tindrà al davant. ¡Però a mi el PP no em dirà si puc votar o no! Si l'1 d'octubre hi ha urnes, aniré a votar. Votaré que NO, però votaré".

EL TRIOMF DE LA RAÓ

L'1-O uns aniran a votar convençuts d'estar fent el pas definitivament vinculant cap a la independència. Altres hi anirem amb la convicció que s'ha d'empènyer per fer realitat l'Estat plurinacional que defensem. Però tots -sobiranistes, indignats, 'indepes' i no 'indepes'- ens mourem des del convenciment que només quan la gent es mou, els murs més gruixuts tremolen. Només hi ha una manera pacífica i estimulant de convertir el carreró sense sortida en un triomf de la raó: treballar des de ja un procés de decantació d'allò que pot sumar les voluntats, en pluralitat, d'una majoria social, treballadora i partidària del bé comú.

Notícies relacionades

El referèndum, l'1 d'octubre

Podem participarà en el referèndum unilateral però com a acte de mobilització

Una mobilització constant pels drets nacionals, culturals i socials. Una mobilització que recorri pobles i places, universitats i tallers i que pensi com fer la Catalunya feminista, igualitària, treballadora, innovadora, culta, laica i solidària, amb serveis públics de qualitat i amb una joventut amb futur.

'SEGUR QUE TOMBA'

El 15-M, quan vam ocupar les places, no teníem garanties de res, però el món va canviar per sempre. Només aconseguirem un 1-O amb garanties si nosaltres, la nostra proposta i la nostra acció continuada són el millor aval del dret a decidir i la sobirania de les catalanes i els catalans, ja sigui expressada amb un 'sí' o amb un 'no', igualment sobiranista. Els que estem convençuts d'això, els que ja en tenim prou que un PP corrupte, masclista, xenòfob i antidemocràtic ens dicti el futur, tenim el deure de treballar junts. 'Si estirem tots, ella caurà, si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba..."