CANVIS AL PARTIT SOCIALISTA

El metabolisme econòmic del PSOE

Els economistes de Pedro Sánchez vigilen més l'economia global i el rebuig del CETA és el primer avís

3
Es llegeix en minuts

La nova executiva del PSOE no només és la confirmació del triomf de Pedro Sánchez enfront de Susana Díaz (i una mica menys enfront de Patxi López). A més de militants socialistes, en economia també competien estratègies diferents.

    

Al gener, la gestora del PSOE va encarregar la ponència econòmica a un equip liderat per José Carlos Díez (Universitat d’Alcalá). Pel bàndol de Sánchez, l’equip el va encapçalar Manuel Escudero, militant històric socialista reclutat per Cristina Narbona i Josep Borrell. Després del triomf de Sánchez, Díez va deixar la ponència. 

  

 Les trajectòries professionals dels dos ponents són indiciàries. Díez, madrileny, ha centrat la seva carrera a Espanya, compaginant la docència amb l’assessorament a la gestora d’inversió Intermoney. Escudero va redactar l’any 2000, a l’ombra d’Alfonso Guerra, el programa de José Luis Rodríguez Zapatero, però va guanyar José María Aznar. Escudero, basc, va treballar a la seu de l’ONU a Nova York fins al 2010  i al tornar es va incorporar a la Universitat de Deusto i a la consultora Nearco, dedicada a estratègia corporativa. La primera pista de discrepància ja l’hem tingut aquesta setmana davant el canvi de posició del PSOE sobre l’acord comercial de la UE amb Canadà (CETA).

  

 La ponència Díez té 10 pàgines i aspirava a recuperar les polítiques clàssiques del PSOE. La ponència Escudero és més analítica de l’economia global, malgrat que el coordinador del text va advertir prèviament: «Som reformistes, no radicals». Escudero pertany al fòrum acadèmic Iniciativa para el Cambio en què també hi ha economistes afins a Podem.

    

Als socialistes, sense matisos, els preocupa principalment l’ocupació. Per Díez, no s’ha de seguir competint per preus barats, i enfront de la robotització, recol·locació. Per Escudero, s’ha de canviar el model productiu sobre la base del valor i el talent. Els primers volen que l’ICO financi millor l’R+D+i de les pimes; els segons, un Sistema Nacional d’Investigació. Uns proposaven recuperar els salaris d’abans de Mariano Rajoy (2011) i revisió a fons de la reforma laboral del PP, els sanchistes volen un nou Estatut del Treballador adaptat al segle XXI.

CAPACITAT DE CANVI

Sense desmerèixer ni els uns ni els altres, es pot dir que si els del centre-esquerra proposen una dieta econòmica sana i equilibrada basada en una exitosa capacitat de govern passada, els de l’esquerra renovadora s’apunten al que als  anys 80 es va anomenar 'metabolisme econòmic'. Es tracta de traslladar conceptes propis de la fisiologia, i analitzar la capacitat de canvi del cos dels éssers vius ('metabole', canvi; –'isme', capacitat). El valor de cada aportació material i la necessitat energètica serveixen tant per parlar de salut com per parlar d’economia.

  

 Díez, sense militància fins llavors, es va fer del PSOE el 29 de maig. Les seves propostes de pagament electrònic per millorar la fiscalitat, d’un nou pilar de l’Estat del benestar contra l’exclusió o la vivenda de lloguer, entre altres, no  mereixen marginar-se.

  

 Per ser la que marcarà tendència, del text que ha promogut Escudero crida l’atenció que ja des de l’inici adverteix que «avui gairebé el 60% del comerç mundial està integrat en cadenes de valor global (CVG) controlades generalment per una multinacional». Així es fixa el terreny de debat mundial que afecta la nostra societat. Els països consolidats i emergents cada vegada es diferencien menys en la seva capacitat de produir per exportar. Hem d’anar aprenent les sigles CVG, perquè és on es lliura la nova batalla: caiguts els preus de l’energia i el transport, les multinacionals decideixen on fabriquen. I aquí els salaris són determinants.

Notícies relacionades

  

 Ho ha avisat el nobel Paul Krugman i el nou PSOE s’ha estrenat amb el rebuig del CETA, que va precisament d’això: ocupació, competitivitat, fiscalitat i salaris. El canvi del metabolisme és l’economia mundial.