FALSES SEGURETATS
Els colors de l'arc de sant Martí
Sense dotar els arguments de tonalitats i matisos, no hi ha explicacions satisfactòries
Roma /
Mitjançant un prisma òptic, Isaac Newton va descompondre un feix de llum blanca en tots els colors imaginables. Després, mitjançant un altre prisma, els va tornar a recompondre en el mateix feix de llum blanca inicial. Demostrà d’aquesta manera que el blanc no era un color, sinó el resultat de fondre’ls tots en un de sol. La llum blanca solar, en travessar les gotes de pluja que actuen de prisma, escenifica aquest fenomen de descomposició lumínica des de temps immemorials. Se’n diu l’arc de sant Martí.
Quan pengem etiquetes propendim a oblidar les diferents i prismàtiques cares de la realitat. L’esquematisme mediàtic, per no parlar de la pobre concisió de les piulades, ens inclina al blanc o negre. L’assilvestrament de la política divideix els diputats en meus i bons o teus i dolents. Qualsevol intent d’argumentar matisadament provoca nerviosisme en l’audiència, que espera una resposta curta, simple i immediata. Com es pot ser breu i monocromàtic en un món divers i complex?
Notícies relacionadesLa diversificació de situacions ha acabat atribuint significats diferents als mateixos termes, sobretot si designen fenòmens socials o ideològics. Feminisme o ecologisme, per exemple. O independentisme. O democràcia. Del feixisme castís, el franquisme en deia 'democràcia orgànica'. Al Parlament o a les Cortes, els diputats es tiren els plats pel cap per veure qui és més demòcrata, en una considerable exhibició de pobresa democràtica. L’equívoca polisèmia babelitza el diàleg i complica la complexitat.
Realitat complexa, llenguatge equívoc i brevetat expositiva: una pèssima combinació. Vivim entre prismes retardats, però exigim blancs o negres immediats. Sense arguments, tonalitats i matisos, ningú no pot explicar-se. No per indefinició o pusil·lanimitat, sinó per precisió i responsabilitat. El pensament és un lluminós arc de sant Martí descompost, difractat, refractat i reflectit. Oblidar-se’n és perdre’s en la falsa seguretat de la foscor. Per cert: sóc partidari de la independència. Amb matisos.