TEST AL CONSUM
Els millors preus de l'any durant tot l'any
Consumim de forma diferent, però ens hem abonat al que és barat en tota mena de béns i serveis
getthumbsbyfilename1
L’índex de Comerç Minorista de desembre del 2016 es va incrementar en un 0,9% respecte a l’any anterior; el de gener d’aquest any es va quedar al 0,00%; i el de febrer va resultar negatiu (-2,9%). No obstant, el del novembre passat va augmentar el 3,9% (INE) ¿Què va passar aquell mes per trencar la tendència decadent? Era el moment estel·lar del Black Friday. Del 57% d’espanyols que el 2016 afirmaven que les compres importants les realitzaven durant les rebaixes, els dies sense IVA o a través de qualsevol altra promoció (segons una enquesta de Nielssen i Cetelem), una part cada vegada més considerable abandona els períodes prefixats de les rebaixes per engrossir les compres en el costat fosc dels descomptes permanents, per qualsevol canal, al llarg de tot l’any. Al botó de l’importat Black Friday, s’hi uneixen l’avançament de les rebaixes d’hivern a abans de Nadal, o el de les d’estiu molt abans que comenci juliol. Al ritme que anem, les campanyes tradicionals de rebaixes, circumscrites a unes setmanes al voltant de juliol i gener, seran un bell gest del passat que desapareixerà per donar a llum als preus barats durant tot l’any.
L’ESTÍMUL PRINCIPAL
Davant d’aquest fenomen apareixen diverses constatacions. La primera, que des de la indústria i el comerç ens impel·leixen des de fa anys a fixar-nos en el preu més que en el valor. Tant en les botigues presencials com a internet, l’estímul del preu barat és el motor principal d’atracció de les vendes. La segona, que consumim de forma diferent, però ens hem abonat al que és barat. El comprador sap que pot trobar preus baixos en qualsevol moment no només de roba, calçat, complements i perfums –productes habituals de les rebaixes–, sinó de tota mena de béns i serveis. I la tercera, que els processos productius de la moda i els complements no contemplen dos o quatre temporades, sinó que es desenvolupen de forma continuada, 'just-in-time', per proveir els diferents i voraços canals.
Quants comerços s’han adonat amb amargura que el creixement de les vendes l’han realitzat reduint els preus i per tant els marges: venen més, però guanyen menys. I quanta demanda no satisfeta està apareixent que busca valor i li ofereixen barator –una gran oportunitat de negoci–.
Es percep una millora econòmica, però no un estat d’ànim gaire elevat. Els espanyols desitgen consumir. Ara bé, es protegeixen clarament amb l’estalvi per si de cas. Com a conseqüència d’aquest estat d’ànim comprador, baixa el consum alimentari dels espanyols (-0,7%), perquè només creix la despesa alimentària un 0,1% com a conseqüència de la pujada dels preus (+0,8%). Aquesta tendència al consum decreixent es constata també en els esports, els viatges, els mobles, o les telecomunicacions. Només s’observa un perfil clar expansiu en electrodomèstics i tecnologia. Es gastarà menys en les rebaixes (en aquestes, un -2,5%), però encara que els prop de 300 euros gastats de mitjana es dilueixin en altres moments de l’any, la despesa global no millorarà.
