La cançó de l'estiu
Són cançons lleugeres, algunes ens queden gravades per sempre a la memòria, però moltes altres passen per la nostra vida sense pena ni glòria. Les cançons de l’estiu tenen un punt de temporalitat com l’interès del Barça per determinats jugadors, alguns fins i tot arriben a sonar diversos estius, fins que simplement passen de moda.
I esperem que Paulinho sigui simplement això. Una més de les moltes cançons que sonen aquests dies però sense gaire recorregut. Bàsicament perquè si el Barça busca un únic centrecampista i l’objectiu prioritari és Verratti, la seva alternativa s’hi hauria d’assemblar en algun aspecte. I pel que expliquen els que en saben, un és pop i l’altre és rock.
L’interès per Paulinho, admès pel mateix jugador, dona sentit a aquella frase de Josep Maria Bartomeu després de la final de la Copa del Rei: «Arribaran uns noms que il·lusionaran i d’altres que potser no tant». El president ja devia ser conscient en aquell moment de com eren d’ambiciosos els primers objectius blaugranes i el desencant que produïen les alternatives. Tal com s’està desenvolupant el mercat d’estiu, el barcelonisme comença a témer que acabi havent-hi més de la segona opció que de la primera.
El problema dels objectius prioritaris del Barça no és que siguin cars o barats, sinó que no tenen preu. Era previsible, quan es va apostar per fitxar peces bàsiques del PSG, de l’Arsenal o del Dortmund. Si en algun cas s’obrís la possibilitat, ja podríem tractar el fet que el potencial econòmic dels competidors ha inflat el mercat a quantitats prohibitives.
Ja saben que el mantra més repetit pels secretaris tècnics en aquestes dates és que l’estiu és llarg. Seguint amb el fil musical, Robert Fernández ha optat per anar Despacito, i a tres setmanes perquè comenci l’etapa de Valverde, l’única incorporació imminent és la de Gerard Deulofeu, sobre qui el Barça executarà unilateralment l’opció de recompra. Una altra cosa és que l’extrem acabi jugant al Barça aquesta temporada, que està per veure.
Davant un mercat cada any més complicat, el recurs de la promoció interna sembla una necessitat indispensable. El famós desplegable de Zubizarreta. L’ascens del filial permetrà que el salt no sigui tan gran. I si realment les úniques opcions per reforçar la plantilla són un centrecampista de 26 anys que no ha sortit mai del Brasil o un altre de 28 que juga a la Xina, potser serà millor pensar-s’ho dues vegades i, posats a arriscar-se, fer-ho amb els de casa.
