EL DEBAT DE LA MOBILITAT A BCN

El tramvia vol 53 milions d'usuaris

L'objectiu d'un creixement europeu més sostenible i una vertebració del territori més pròxim avalen l'aposta

2
Es llegeix en minuts

A principis del segle XX Pompeu Fabra va confeccionar les noves normes i el diccionari ortogràfic de la llengua catalana. Hi va haver grans disputes entre partidaris de la i (llatina) i de la y (grega), com a conjunció normativa per a l'escriptura en català. Rius de sang van córrer en el nostre territori debatent aquest tema. Mentrestant, Pompeu Fabra va culminar tot el redactat que hem utilitzat fins avui: les conjugacions dels verbs, la gramàtica, les excepcions... Eines que han projectat el català.

Els regidors de l'Ajuntament de Barcelona tenen sobre la taula un informe de l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità) amb quatre opcions, i han de prendre una decisió sobre com s'articularà la part central de connexió dels trams del tramvia ja executats per la Diagonal, entre la plaça de les Glòries i la plaça de Francesc Macià.

S'ha de recordar que a Europa tenen, també sobre la taula, una Agenda 2020 que marca uns objectius molt clars que no es podran assolir sense la implicació de les grans ciutats. I un dels objectius és reduir un 20% l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Tot per garantir un creixement europeu més sostenible i que ajudi a reduir el canvi climàtic.

CONGESTIÓ DE TRÀNSIT

Un dels grans debats que susciten les obres pel pas del tramvia és la congestió a nivell de trànsit que comportarà per culpa de la reducció significativa de carrils per a cotxes. Jo soc barcelonina, vianant, ciclista, motorista i conductora de cotxe, i aquesta obra afectarà el meu dia a dia, depenent del mitjà de transport que esculli. Ja fa temps que el cotxe va deixar de ser el meu mitjà habitual per circular per la ciutat, perquè és molt incòmode i car. I tinc clar que no és així només per una evolució natural, sinó que el canvi ha vingut forçat per les institucions. I estic d'acord que s'avanci en aquesta direcció, perquè paral·lelament m'han forçat a pensar que anar en bicicleta era possible, i ho és, cada vegada més, per sort. És hora de recuperar la ciutat per a les persones.

El tramvia és, per una altra part, una bona eina com a transport urbà, però també com a vertebrador del territori més pròxim. Només un parell de dècades enrere els nostres veïns de Cornellà ho tenien molt més difícil per accedir al centre de Barcelona amb normalitat. El tramvia té 26,8 milions d'usuaris (segons les dades fetes públiques pel Tram el 2016), i es preveu que la xifra es dobli amb la connexió.

Notícies relacionades

L'única cosa que proposo per no quedar-nos estancats en el debat a favor o en contra és que, en l'era de les 'smart cities', es pensi en un sistema d'informació eficient, via uns plafons informatius al carrer, perquè amb els sensors necessaris es derivi trànsit quan els models prevegin un col·lapse. Fem-lo intel·ligent, fem-lo 'smart'.

 I, per últim, vull recordar que mentre es genera tant rebombori pel tramvia, com ja va passar amb les disputes en temps de Pompeu Fabra, els ciclistes i els vianants, silenciosament, faran seva la Diagonal, i podran travessar la ciutat amb comoditat. ¡Benvingut sigui!