El jardí català del 'nou' PSOE

Últimament els socialistes han ficat i tret la pota diverses vegades pel que fa al conflicte català. El nou portaveu del PSOE, Óscar Puente, va criticar primer Alfonso Guerra que defensés la via del 155 (suspensió de l'autonomia) per a Catalunya, encara que després va desautoritzar Núria Parlon per oposar-se a una intervenció que ell mateix havia rebutjat per “cruenta”.

Però el PSOE s'ha ficat en més jardins. Pedro Sánchez ha anunciat aquest dimarts sancions als alcaldes catalans que ajudin a organitzar el referèndum unilateral de l'1 d'octubre, no als que votin a títol particular. I José Luis Ábalos, el seu portaveu parlamentari, li ha esmenat la plana: “No comparteixo que un càrrec polític faci alguna acció pública reduïda a l'àmbit personal”.

En aquest embolic, el més assenyat ho ha dit Sánchez: “Els polítics el que hem de fer és no opinar sobre hipòtesis”. Farien bé els socialistes, tots, a predicar amb l'exemple. Perquè resulta excèntric que, al compàs de certa premsa conservadora, el PSOE i el PSC s'enredin en un debat estèril sobre què faran o deixaran de fer els seus electes davant una hipotètica cita amb les urnes que, per no tenir, encara no té ni urnes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si el Govern, després de declarar deserta la licitació de les urnes, encara sosté que l'1-O hi haurà un referèndum amb garanties i vinculant, és al president i als seus consellers a qui correspon explicar amb detall com esquivaran els esculls legals fins a aconseguir que una votació de part concerneixi totes les parts. I és al Govern del PP a qui li toca demostrar, més amb l'obra que amb el verb, que pot fer complir la llei sense violentar el sentiment d'una part important dels catalans ni menystenir el seu autogovern.

TREMOLOR A LES CAMES

¿Per què se senten impel·lits els socialistes a anticipar com actuaran si es consuma el xoc, quan no ho fan les parts en litigi? Doncs perquè, com en l'etapa de l'Estatut, sovint els tremolen les cames davant l'enfocament unitarista i conflictual de la dreta política i mediàtica. El 'nou' PSOE hauria d'expulsar-se aquests vells complexos si en veritat vol abanderar l'Espanya plurinacional.