EL DEBAT DE LA MOBILITAT URBANA A BCN
El tramvia, joguina de demagogs postmoderns
Necessitem una nova matriu de mobilitat postindustrial per a les nostres ciutats, però no a partir de la improvisació i d'un sistema de transport inventat al segle XIX
És evident que la mobilitat és un problema urbà i socioeconòmic. Les previsions dels demagogs postmoderns preconitzant que l'automatització, la computarització i les noves tecnologies permetrien que les nostres activitats de feina, educació i oci es realitzessin amb menys mobilitat no s'han complert en absolut. Al contrari.
Aquest increment de mobilitat urbana angunieja legítimament molta gent i els nous agitadors i demagogs postmoderns ho aprofiten per fer el seu agost polític. És en va raonar-los que és una peça essencial per a la nostra economia i salut sociolaboral, perquè ells interpreten que la millor política de mobilitat és la que propicia moure's menys, obviant la relació entre mobilitat, productivitat i competitivitat econòmica, benestar social i més i millor ocupació.
Basen la seva estructura reivindicativa sobre la nova mobilitat urbana en tres vectors: no al cotxe, considerat amb el turisme el màxim enemic del poble. En el seu lloc, ens hem de moure caminant o en bicicleta, encara que tinguem una societat envellida. Per últim, sí al transport públic, encara que sense matisos. En aquest sentit, el no a l'automòbil que es mou amb petroli, contaminant i sorollós, es pal·liaria amb els cotxes de nova generació, no contaminants, amb una estructura i dimensió que permeten el seu fàcil emmagatzematge, i amb un grau d'automatisme que millora sensiblement la seguretat, i l'espai urbà que necessiten.
ELS NOUS MINIVEHICLES
No només s'ha de circular en bicicleta, també en aquells mitjans especials de transport que possibilitin el moviment a una societat que envelleix. Tot un arsenal de minivehicles que han iniciat la seva comercialització i que caben a l'ascensor i pots guardar-los al teu pis. De cara al futur, aquestes tècniques disruptives han de ser estimulades urbanísticament, reservant-los l'espai necessari perquè funcionin amb seguretat, en lloc de penalitzar-les.
Si els fluxos de transport públic a gestionar s'aproximen a les 20.000 persones/hora l'única solució factible és el metro. Els moderns busos funcionen amb tracció no contaminant, poden rebre l'electricitat mitjançant una guia encastada a l'asfalt, i poden funcionar automàticament. A més ha de quedar clar que la velocitat comercial del bus no és menor que la del tramvia. Si aquest té més velocitat és perquè funciona per un lloc reservat, de manera que minva l'espai públic disponible, o perquè està soterrat i això equival, especialment en efectes econòmics, a un metro lleuger.
És cert que necessitem una nova matriu de mobilitat postindustrial per a les nostres ciutats, però la via d'accés no és la demagògia, sinó el coneixement del context tecnològic i socioeconòmic de la societat en què vivim. Lamentablement és el que desconeixen els agitadors i demagogs postmoderns. És més fàcil improvisar, fins i tot proposant al segle XXI un sistema com el Tram, inventat al XIX per portar a les fàbriques grans masses de treballadors que vivien molt lluny del seu lloc de treball.
